Destacats

L’art d'aprendre (I)

Què és el que ens fa perdre la llibertat expressiva? El que comença sent uns gargots de colors, aviat passen a ser formes figuratives: una casa, un arbre o els nostres progenitors. Aquest procés innocent que s’inicia a la infància, només és el principi d’un distanciament entre la llibertat artística creativa i l’aprenentatge curricular.

“OBS”: Nou web de bones pràctiques en cultura i sostenibilitat local

Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

Fa tot just uns dies la Comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) anunciava el llançament d’un nou web sobre “cultura, ciutats i ODS”, que aplega bones pràctiques culturals d’arreu del món basades en el desenvolupament local sostenible, fruit dels 15 anys de treball d’aquesta xarxa. Com a membre de l’equip que ha fet possible aquesta plataforma, també coneguda com a “OBS”, m’agradaria explicar-vos en què consisteix i com podeu treure’n el màxim profit, tant si sou càrrecs electes, tècnics en cultura, gestors culturals, investigadors...

L’estat de la cultura o què passa quan no fas cas del metge

Un cop l’any toca. Buscar el número a l’agenda del mòbil, trucar, empassar-se la melodia d’espera (Vivaldi, potser alguna peça de jazz) i demanar hora per una revisió mèdica rutinària. Amb els cotxes, el mateix: la normativa imposa que anualment han de passar la inspecció tècnica per poder circular. I moltes altres coses: el canvi d’armari, la festa d’aniversari, el dinar de Nadal; són cites anuals difícilment eludibles. L’Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas presenta el cinquè “Informe sobre el estado de la Cultura en España” (ICE), tal com havien fet el 2017, el 2016, el 2014 i el 2011. L’objectiu: radiografiar l’estat de la cultura deu anys després de l’inici de la crisi.

Hi ha alguna cosa nova a dir sobre Barcelona?

Mari Paz Balibrea | Palgrave Macmillan

El llibre fa servir el cas de la ciutat de Barcelona per a teoritzar sobre ciutadania i transformació cultural, argumentant que la lògica econòmica i política de la ciutat creativa, vinculada a la cultura, és un paradigma clau per comprendre com es defineix la ciutadania en el context urbà neoliberal.

Un horitzó cultural global pel 2030


En un món globalitzat però divers, les polítiques culturals es poden analitzar i observar també des d’un punt de vista global que tingui en compte una àmplia majoria de països i les seves relacions culturals.

Aquest nou informe mundial de la Unesco: Re | Pensar les polítiques culturals és una ampliació de la 1a edició publicada el 2015, que era la implementació de la Convenció del 2005 sobre la necessitat de protegir i promoure la diversitat de les expressions culturals en clau global.

El rescat de la creativitat a les "ciutats creatives"


Un dels títols que Oli Mould, professor de geografia humana a la Universitat de Londres, havia pensat per al seu darrer llibre, va ser 'Creative Cities: What they are and how not to be one' (‘Ciutats Creatives: Què són i com no ser-ne una’).Segons l’autor, les ciutats creatives són l’antítesi de la creativitat; s’ha segrestat aquest concepte i s’ha fet servir per estendre un discurs urbà capitalista que fomenta les desigualtats econòmiques, l’exclusió social i la desertització de la cultura.

Construcció d'identitat mitjançat l'ús o el desús de la política cultural


Es tracta d’un interessant acostament al desenvolupament de les polítiques públiques culturals des de la perspectiva de la creació de relat que construeix identitat. Trobareu en aquest llibre un repàs dels conceptes bàsics i models de polítiques públiques culturals també amb una destacada presència del factor històric i sempre en clau d’identitats.

Sostenibilitat cultural i desenvolupament regional

J. Dessein, E. Battaglini, L. Horlings (ed.) | Routledge

Aquest llibre s’endinsa en les relacions emergents entre cultura, sostenibilitat i desenvolupament regional, a través del concepte de «territorialització». Es tracta d’un recull d’estudis teòrics i d’anàlisi de casos de temàtiques interdisciplinars de diversa índole geogràfica i institucional, que analitzen la vessant més territorial del desenvolupament de polítiques i projectes culturals.

Ciència i cultura al territori. Crònica

Quan l’empresa Hewlett-Packard estava valorant instal·lar-se a Sant Cugat, una de les preguntes que va plantejar va ser el nombre de llicenciats que era capaç de produir la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta anècdota resumeix la relació entre el món global de la ciència i la innovació i la realitat concreta i local del territori. La va explicar el Ramon Pascual, que llavors era rector de la UAB, durant la taula rodona “Ciència i cultura al territori”, que es va dur a terme en el marc del congrés Interacció17.

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.