Destacats

L’espectador com a figura política i cultural


  

Dues obres de Christian Ruby revisen tres segles d’història del públic per entendre què significa mirar, interpretar i participar en la cultura avui.
  

Presentem dos llibres de Christian Ruby que exploren la figura de l’espectador des d’una perspectiva històrica i contemporània: La figure du spectateur. Éléments d’histoire culturelle européenne i L’Archipel des spectateurs.

Quan l’art qüestiona l’economia


  

Un informe que capgira la pregunta habitual i explora com les pràctiques artístiques poden transformar imaginaris, valors i models econòmics.
  

Durant anys el debat s’ha centrat en com l’economia condiciona les arts. L’estudi The Invisible Hand: Art in the Transition to Another Economy, de Charlie Tims i Shelagh Wright, proposa invertir el focus i analitzar com l’art pot incidir en l’economia.

Cartografiar l’educació artística a Europa: què sabem i què falta per saber


  
Un informe comparatiu revela la fragilitat estructural del sector i proposa bases per a polítiques més sòlides i coherents.
  

L’Arts Education Monitoring System (AEMS) és un projecte de recerca europeu (2011–2013) impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir un marc comú d’anàlisi per comparar l’estat de l’educació artística i cultural als estats membres.

La imatge del museu com a barrera invisible


  
L’estudi Conociendo a todos los públicos. ¿Qué imágenes se asocian a los museos? introdueix un desplaçament clau en l’anàlisi dels públics culturals: deixa de centrar-se exclusivament en qui visita els museus per preguntar-se com són percebuts per tota la població, incloent-hi aquells que no hi van. El punt de partida és contundent: tot i l’augment sostingut de l’oferta i del nombre de visites, prop del 70% de la ciutadania no freqüenta museus, cosa que obliga a qüestionar no només les polítiques d’accés, sinó la imatge mateixa de la institució.  

Els museus fan feliços?


  
Un estudi que connecta participació cultural i benestar, i obre preguntes sobre el valor públic dels museus

Els museus fa temps que han deixat de definir-se només per la conservació i l’exhibició. El debat actual els situa també en relació amb el benestar de les persones.

De la tele-llar a la cultura nòmada: mig segle de pràctiques culturals a Espanya


  
El sociòleg Antonio Ariño Villarroya, professor de la Universitat de València, reconstrueix l’evolució dels consums culturals des dels anys seixanta fins avui i replanteja els fonaments de les polítiques culturals contemporànies.
  

A Prácticas culturales en España: desde los años sesenta hasta la actualidad, Ariño analitza de manera sistemàtica enquestes i estadístiques elaborades durant més de cinquanta anys per institucions públiques i privades.

De la producció al produsage: el nou paradigma de la cultura col·laborativa


  
El llibre de Axel Bruns redefineix les categories clàssiques de creació cultural per explicar com les comunitats digitals transformen coneixement, autoria i poder.
  

Després del pop: cartografia crítica d’una cultura fragmentada


  
A Homo Sampler: tiempo y consumo en la Era Afterpop, l’autor analitza com la cultura contemporània es construeix a partir de fragments, consum i reciclatge simbòlic en un ecosistema mediàtic transformat.
  

Escriptor i professor de nous llenguatges literaris a la Universitat Pompeu Fabra, Fernández Porta desenvolupa una obra assagística marcada per una formació humanística àmplia i per línies d’investigació que travessen l’estètica postmoderna