Destacats

Conclusions del Debat 16 d'Interacció


  
Els petits municipis van estar els protagonistes del Debat 16 Interacció, celebrat el passat 21 d'octubre, que va tenir per objectiu reflexionar sobre quin ha de ser el paper de la cultura i dels agents culturals en aquest entorn, detectar mancances i reunir esforços. Avui, el Centre d'Informació i Documentació aportem el relat de la jornada
  

Estabilitzar la caiguda: l’Anuari SGAE 2016 i una recuperació encara fràgil


  

Les dades de 2015 introdueixen una idea ambigua: el sector cultural deixa enrere els descensos més intensos, però no recupera encara el terreny perdut. L’Anuari SGAE 2016 mostra un sistema que es reanima parcialment mentre arrossega els efectes acumulats de la crisi.
  


Espai Guinovart


  
A Agramunt, el segon municipi més important de la comarca de l’Urgell (poc més de 5.000 habitants) s’hi troba el que potser és el museu d’art contemporani més important de la Catalunya rural, i que va ser el primer espai d’aquest tipus que es va obrir a les comarques de Lleida, l’Espai Guinovart. I per què a Agramunt? Quina és la relació d’aquesta figura tan rellevant de l’art català de la segona meitat del segle XX, Josep Guinovart, amb aquesta vila? El pintor ho va expressar així:

Els teatres municipals com a sistema: entre recuperació i límits estructurals


  
L’informe del Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipals de 2015 permet llegir amb força claredat l’estat d’un dels pilars menys visibles de les polítiques culturals locals: la programació estable als equipaments municipals. Més enllà de les xifres, el document dibuixa un sistema que es recupera després d’anys de contracció, alhora que evidencia les seves tensions estructurals.
  

"Un poble necessita un forn i una llibreria per ser poble"


  
Rafael Vallbona  | El Mundo, Ed. Catalunya, 1 de setembre de 2016

La meitat de les llibreries catalanes factura menys de 90.000 euros l'any, i només el 10%, més de 600.000. I, tot i això, les llibreries catalanes venen el 20,3% del total d'Espanya. Això vol dir que els petits llibreters de poble són una part tan fonamental com oblidada del sistema editorial. Fem justícia.

La despesa en cultura de les administracions públiques a Catalunya


  
L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

Biblioteques públiques: de servei cultural a infraestructura social essencial


  
L’estudi The new role of public libraries in local communities, elaborat per al Parlament Europeu, parteix d’una constatació clara: les biblioteques públiques ja no poden ser llegides només com a equipaments culturals, sinó com a dispositius centrals en la resposta a transformacions socials, digitals i econòmiques profundes. Aquest desplaçament no és discursiu, sinó funcional. Les biblioteques han anat assumint rols que les situen en el centre de polítiques d’educació, inclusió i cohesió social.
  

La cultura com a sistema en tensió: cadena de valor, crisi i transformació digital


  
Aquest primer informe sobre l’estat de la cultura basca (CAE 2015) s’inscriu en un moment de reconfiguració profunda del sistema cultural, travessat per la digitalització, la crisi econòmica i la mutació dels hàbits socials. No es presenta com un inventari ni com una descripció exhaustiva, sinó com un exercici de diagnòstic orientat a identificar tensions estructurals i a obrir línies d’actuació estratègica.

Governar L’Atlàntida: model de gestió i funció pública en disputa


  
El debat sobre el model de gestió de L’Atlàntida de Vic s’ha situat, en els darrers anys, en un lloc central de la política cultural municipal. Els dos informes elaborats el 2016, en el marc de la possible remunicipalització de l’equipament, permeten ordenar aquest debat i, alhora, evidenciar-ne els límits.

Els festivals de cinema no només projecten pel·lícules: projecten Europa


Els festivals de cinema europeus arreu del món no són només esdeveniments culturals. Són instruments de diplomàcia. La pregunta no és si funcionen, sinó què vol dir fer política exterior a través de la cultura.