Destacats

Cap a una cultura d’expressió: repensar polítiques en temps de participació digital


  
Una obra col·lectiva coordinada per Samuel Jones planteja un canvi de paradigma cultural: passar de proveir cultura a facilitar que la ciutadania l’expressi i la configuri.
  

Fruit del diàleg sostingut amb figures com John Holden, Robert Hewison i Shelagh Wright, Jones edita per a Demos el volum Expressive Lives, inspirat en el concepte d’“expressive life” formulat per Bill Ivey a Arts, Inc.: How Greed and Neglect Have Destroyed Our Cultural Rights. El llibre reuneix especialistes que exploren la relació entre expressió cultural i participació des d’enfocaments diversos i complementaris.

Els drets culturals deixen de ser una categoria residual dels drets humans


  
Aquest volum és especialment rellevant perquè recull alguns dels documents que estan marcant un punt d'inflexió en la construcció internacional dels drets culturals. Publicat per Unesco Etxea, no desenvolupa una teoria pròpia, sinó que posa a l'abast textos que contribueixen a definir amb més precisió el contingut jurídic dels drets culturals dins del sistema de les Nacions Unides.

Cartografiar la participació: art, xarxes i espai social en l’era locativa


  
Una lectura de Efraín Foglia que explora com les tecnologies digitals i els mitjans locatius reconfiguren les pràctiques culturals i els models de participació.
  

Democratitzar la cultura és redistribuir la capacitat de decidir


  
  
Cultura democràtica: obrir les arts a tothom, de John Holden, planteja una qüestió que travessa les polítiques culturals: qui té autoritat per decidir què té valor cultural i en quines condicions la ciutadania pot participar d’aquesta decisió? Publicat per Demos el 2008, l’assaig discuteix una oposició molt arrelada en el debat britànic entre excel·lència artística i democratització. La seva tesi és clara: ampliar l’accés i la participació no implica rebaixar la qualitat.

Joves i cultura: entre el consum expandit i el desajust de les polítiques


  
Aquest estudi s’inscriu en un moment de transformació accelerada del camp cultural i del cicle vital juvenil, i parteix d’una voluntat explícita: connectar l’anàlisi dels hàbits culturals amb l’acció pública. No es limita a descriure què fan els joves en relació amb la cultura, sinó que intenta entendre com aquestes pràctiques es relacionen amb les polítiques culturals i de joventut. El punt de partida és doble. D’una banda, l’explotació de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya permet identificar patrons, diferències i evolucions en el temps. De l’altra, la incorporació d’una mirada política introdueix una qüestió central: fins a quin punt les polítiques públiques responen realment a aquestes transformacions.