Destacats

A(rt)ction, un projecte europeu pel canvi climàtic


 
La Fundació Interats aprofiten el poder d'influència de les arts i l'emprenedoria verda per a conscienciar sobre els problemes mediambientals i fomentar un canvi de comportament positiu.

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (IV). Si és massificat, no es gaudeix
 

Sens dubte, el turisme és una gran “indústria sense xemeneia” per a les ciutats a tot el món. Barcelona no n’és l’excepció. De fet, experts afirmen que la ciutat ha viscut des de fa anys el procés anomenat turistificació, que succeeix quan un lloc canvia quan es converteix en objecte de consum turístic. Les Rambles de Barcelona són un exemple clar que podria ajudar a comprendre aquest fenomen: saturació d’hotels, botigues de souvenirs, bars de “paella i sangria”, etc. Ciutats com Venècia, Londres, Roma i París podrien ser casos similars de turistificació en el context europeu.

El text que ningú vol però que no et pots perdre: La Comunitat de la mort. El camí impossible cap als marges


 

Estic donant a conèixer el llibre que acabo de publicar, 'La comunitat de la mort. El camí impossible cap als marges'. Una crítica als àmbits social-educatiu-cultural i una anti proposta amb sentit de l'humor, absurda i en contra el pensament i pràctiques ben sonants així com les formes escripturals habituals en aquests àmbits!

El que mai (potser) has sentit i dit de les maneres més prohibides que he trobat! 

Els joves prenen la paraula. Panoràmica de les Jornades Interacció23


 
Ho sentim a tot arreu i és un mantra molt repetit: que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, que no visita exposicions i que només coneix els grans festivals de música. Que les persones joves no fan pràcticament res més que no sigui passar el dia davant d’una pantalla.

Contra aquesta lletania, que a més a més és falsa, s’ha articulat la 19a edició de les Jornades Interacció, titulada ‘Cultura amb veu jove’, impulsades pel CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals) en col·laboració amb l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona i amb el comissariat de La Sullivan.

Interacció'23 en un cop d'ull


 
La Clara Tanit va realitzar en directe les relatories visuals de totes les sessions d'Interacció'23 aplicant el pensament visual per resumir en directe les idees clau de cadascuna de les intervencions.

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar


(Más abajo en castellano)

Les festes del barri (III). L’avantsala també vol participar
 

Fa anys, era una tradició assistir a les festes de Gràcia a la tarda-nit. El lloc estava ple de vida, amb una decoració que brillava intensament, creant una atmosfera vibrant i acollidora. La barra de cada carrer concursant prometia una única varietat de cervesa, ben freda i preparada per ser servida i gaudida. Les seves superfícies intentaven relluir sota la tènue llum més d’una història d’estiu. L’escenari, el punt focal de la nit, estava llest i esperant l’inici de l’emocionant proposta musical que cada nit cobrava vida amb l’alegra bullícia de la festa de barri.

La joventut en qüestió


Text íntegre de la Conferència inaugural d'Eudald Espluga i Casademont a Interacció23 : "La joventut en qüestió"
 

Què vol dir ser jove? Ha significat sempre el mateix? Hi ha avui més que mai un interès per definir allò jove? Per què? Quines conseqüències té? És un interès genuí o bé fruit de la mercantilització del terme? Què comporta parlar en termes de generacions: millenials, zeta, etc.? Què implica la relació joves i cultura?

1

Les festes del barri (II). La veritable fotografia


 (Más abajo en castellano)
 

Les festes del barri (II). La veritable fotografia
 

Quan jo era un nen i em parlaven de la festa del barri, ho entenia com un lloc on veïns i veïnes compartien alguna cosa en comú a celebrar. Amb el temps, vaig comprendre que les festes del barri no eren únicament per al barri, perquè el meu barri també era el barri d’altres persones, encara que no visquessin allà. Jo no era amo dels llocs del meu barri, dels carrers, les places ni de qualsevol altre tipus d’espai públic. En una ciutat, l’espai públic és de tots, encara que visqui en aquest barri o, com diria Jorge Drexler en una de les seves cançons, a l’altre costat del riu

Revista de Museología: número monogràfic dedicat al col.lectiu El Museu Transformador


Aquest estiu ha sortit el número 86 de la Revista de Museología que edita la Asociación Española de Museólogos. Aquest és un número molt especial per a nosaltres ja que, per encàrrec de les editores, vam poder coordinar un monogràfic orientat des de les visions del manifest de El Museu Transformador (www.elmuseotransformador.org/ca).
 

En aquest número, a més de disset articles, podreu trobar una entrevista a la filòsofa Marina Garcés, que ens dona el seu punt de vista sobre el món dels museus on ella ha estat col·laborant una colla d’anys. Ens satisfà molt comprovar l’analogia entre la seva mirada i la nostra sobre el poder de transformació social dels museus.

Territori setze-trenta. Lectures d’arxiu #2 | Polièdrica Magazín


Territori setze-trenta és la primera part d’un recull de programes, activitats i projectes artístics i culturals col·laboratius liderats, dissenyats, gestionats i/o desenvolupats per joves a tot el territori espanyol. Aquesta proposta de lectura abasta de l’any 2019 al 2023 i vol posar en valor una genealogia d’iniciatives que trenquen el sostre de vidre d’una categoria condescendent, paternalista i controvertida com és la de joventut i refutar amb exemples pràctics la creença que sosté que els joves no senten interès per la cultura.