Destacats

Avaluar no és controlar: és decidir cap on va la cultura


  
  
En anys, l’avaluació cultural s’ha associat al control: indicadors, resultats, justificació. El model d’avaluació estratègica planteja una altra cosa. No es tracta només de saber què passa, sinó d’entendre per què passa i què es pot fer amb això.
  

Planificar la cultura com a projecte de ciutat: el precedent de Sabadell


  
L’article El mapa cultural de Sabadell: arguments i impactes recupera una experiència fundacional de la planificació cultural local a Catalunya i la llegeix des de la seva doble condició: com a artefacte metodològic pioner i com a procés polític capaç de transformar la relació entre cultura, institucions i ciutadania. Situat a inicis dels anys noranta, el Mapa Cultural de Sabadell emergeix en un moment en què la política cultural encara es mou entre la intuïció, l’activisme i l’oportunitat, i introdueix una lògica nova: la necessitat d’ordenar, argumentar i estructurar l’acció cultural com qualsevol altra política pública.
  

Cultura 21: accions per situar la cultura al centre del desenvolupament sostenible


  
En un moment en què moltes polítiques culturals buscaven sortir de la inèrcia, aquest document va proposar una cosa poc habitual: passar del marc declaratiu a l’acció concreta en l’àmbit local. Cultura 21: Acciones articula la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible i la tradueix en compromisos operatius per als governs municipals. Rellegit avui, manté una força particular: no tant com a novetat, sinó com a recordatori exigent del que implica governar la cultura amb criteris de drets, sostenibilitat i responsabilitat pública. (n. de l'e., 2026)
  

El document Cultura 21: Accions situa la cultura com a eix del desenvolupament sostenible i reforça el paper dels governs locals en la seva implementació
  

Terrassa: el patrimoni com a infraestructura cultural, social i econòmica


    
Què vol dir activar el patrimoni en una ciutat que ja en té molt? El Pla de dinamització del patrimoni cultural de Terrassa no parteix de la manca, sinó de l’abundància. I és aquí on apareix la qüestió de fons: com es passa de conservar a activar, de tenir patrimoni a fer-lo operar realment en la vida cultural i econòmica de la ciutat.
  

Conclusions del debat Interacció 2014


  
  Colideratge, governança i empoderament de la ciutadania
  

El debat Interacció ha dibuixat alguns dels reptes als quals han de fer front les noves polítiques culturals. Cada cop més la ciutadania reclama els seus drets com a col·lectiu que vol participar activament en la presa de decisions. Integrar els models de colideratge entre administració, consell ciutadà i sector privat és un dels camins a seguir.

Menos cultura para más cultura



És un article d’opinió de David Márquez Martín de la Leona publicat originalment a eldiario.es i recuperat per Interacció com a lectura per al debat sobre polítiques culturals. El text parteix del context de crisi econòmica i de les tensions en el finançament públic per plantejar una reflexió sobre el paper de les polítiques culturals, especialment en l’àmbit local. 

La lectura apunta una pregunta que moltes polítiques culturals: què pot significar fer més política cultural amb menys recursos. En aquest sentit, el text convida a pensar si la crisi obliga simplement a reduir l’acció pública o si pot obrir un debat més profund sobre el sentit i les formes de la política cultural.
  
  

El planejament com a estratègia cultural


  
Febrer 2001

Notícia sobre els processos de planificació aplicats a la cultura.

Una recapitulació sintètica. Textos i contextos

La progressiva adopció dels mecanismes de la planificació aplicada al sector de la cultura al nostre país ha seguit un procés paral·lel a la recepció de les teories europees (fonamentalment franceses) sobre l’acció cultural pública; en concret l’origen remot s’inicia en el moment de la progressiva substitució del concepte animació sòcio-cultural –sustentat bàsicament en principis de caràcter sociològic i antropològic- pel de gestió cultural.

1

Planifica que alguna cosa queda


  
Vull començar escrivint el que va escriure Patrice Meyer-Bisch perquè de fet ho resumeix TOT, “ La culture es ce qui permet à chacun de toucher et d’ètre touché, et aussi de choisir et d’ètre choisi. Il n’y a rien de plus intime, et en même temps de plus social”.

Seguim.

Planificar és una eina per fer millor la feina, per poder avançar-se i predir escenaris; és una manera de concretar el somnis; és un compromís fruit d’un treball de molts. Planificar és voler dibuixar i fer-ho convocant els elements necessaris perquè el dibuix sigui ben complert. Planificar és treballar en i per acords, en visions compartides, en construir a moltes mans. És ser inclusius. La planificació requereix d’un desenvolupament d’esforços pel comú;  per evitar que quedi la menys gent possible al marge. Planificar és possible? Podem planificar?

(Ens) parlem amb propietat?


  
Sobre l’interrogant compartit de si existeix la gestió públic-comuna de la cultura, proposo prendre com a punt de partida l’afirmació que el que sí existeixen són els fets culturals gestats en el si d’una comunitat de referència, per la qual cosa neixen amb l’essència o propietat públic-comuna. Aquí dubto de si es reconeix aquest origen i, si es fa, com, qui i en quin grau.

La planificació estratègica territorial o com fer viable la decisió d’un projecte col·lectiu de ciutat


  
Helena CruzSòcol

El planejament estratègic territorial és un instrument de gestió que les administracions locals començaren a utilitzar especialment a mitjans dels noranta per guiar el desenvolupament econòmic dels municipis i respondre als reptes que presentaven les ciutats a finals del segle XX. Si mirem de fer-ne un balanç, en alguns casos la redacció d’un pla estratègic ha representat l’ocasió per acordar amb la societat civil i especialment amb els agents econòmics un futur desitjable pel municipi. El disseny de futurs escenaris i objectius permet als participants esclarir quines són les prioritats pel municipi en qüestió, discernint quines són necessàries de les urgents.