Destacats

Ésdansa. Festival Internacional de música i dansa de les Preses


  
Ésdansa
  

Pot un municipi de menys de 1.500 habitants acollir un dels festivals de dansa d'arrel tradicional més destacats del panorama actual  i continuar creixent des del llunyà 1983? La resposta és sí.
  

mOntanyanes. Estratègies creatives per a la dinamització local


  

La concepció clàssica de les polítiques culturals li atorga a aquestes dos grans tipus d’objectius: els primers, són intrínsecament culturals: donar suport a la creació i l’excel·lència artística, preservar, posar en valor i difondre el patrimoni cultural i formar a la ciutadania en uns valors i coneixements. El segon grup d’objectius pretenia afavorir el be comú i l’interès general, construint i enfortint les identitats locals, regionals i nacionals, millorant el prestigi o la imatge dels territoris o les ciutats o contribuint a la convivència i la cohesió social (Bonet, 2016)

Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc


  
Festival Internacional de Curtmetratges documentals. Curt.doc

El Festival Curt.doc és un dels exemples més clars de propostes culturals innovadores a municipis petits (tot i que cal aclarir que Vidreres supera els 5.000 habitants). No abunden les propostes audiovisuals localitzades a petits municipis, però la gran aportació de Curt.doc és que treballa amb dos gèneres que tot i estar directament associats amb els inicis del cinema són forà minoritaris: el curtmetratge i el documental.

El passat com a escenari consumible


  
L’obra col·lectiva Historia y videojuegos: el impacto de los nuevos medios de ocio sobre el conocimiento histórico (2016) se situa en un moment en què la relació entre cultura digital i coneixement històric ja no pot ser considerada marginal, sinó estructural. Parteix d’una constatació que travessa tot el volum: el passat no només s’estudia ni es transmet, també es consumeix.

Per una cultura ultralocal


  
L’any 2009 vaig tenir l’oportunitat de participar a Horizons Arts Nature, un festival internacional que té lloc a les muntanyes del Massís Central francès. Comento algunes xifres, per tal que el lector es faci una composició geogràfica del lloc i dels entorns de confluència i influència: concretament, el festival s’esdevé a 470 km de París, a 350 km de Tolosa de Llenguadoc, a 270 km de Lió i a una hora en cotxe per carreteres comarcals i revirades de la capital natural, Clarmont d’Alvèrnia. Com veieu, està lluny de totes les grans ciutats, però per contra, molt proper a la seva gent i al territori en què cohabiten. Algunes xifres més per entendre’n la dimensió: hi participàvem 11 artistes de fins a vuit nacionalitats,  vinguts de França, Rússia, Israel, EUA, Bulgària, Alemanya i Catalunya.

Més enllà del verd: la cultura com a motor de transformació sostenible


  
L’informe Beyond Green: The Arts as a Catalyst for Sustainability parteix d’una constatació que, amb el pas dels anys, ha anat guanyant pes en el debat internacional: la sostenibilitat no és només un repte tècnic o econòmic, sinó també cultural. El document recull les discussions d’una trobada internacional que va reunir artistes, responsables públics i agents de diversos sectors amb un objectiu comú: entendre quin paper pot jugar la cultura en la transició cap a models socials, econòmics i ambientals més sostenibles.
  

La cultura digital no substitueix els models anteriors: els obliga a combinar-se

 
  
  
Què fa que alguns sectors culturals creixin en l’era digital mentre d’altres perden valor? Aquest estudi del Forum d’Avignon i Kurt Salmon proposa una resposta contundent: la clau no és la digitalització en si mateixa, sinó la capacitat d’hibridar models de negoci, fonts d’ingressos i mecanismes de finançament. 
  

Escenaris que intervenen en la vida quotidiana


  
Les arts escèniques durant anys van ser llegides sobretot des de la lògica de la producció artística, la programació i la difusió cultural. L’informe Nous entorns de creació i intervenció proposa desplaçar aquesta mirada i observar un altre moviment que comença a consolidar-se amb força a Catalunya: projectes escènics que treballen en escoles, hospitals, barris, centres penitenciaris o espais comunitaris, i que entenen el teatre i la dansa no només com a pràctiques artístiques sinó també com a eines de relació, participació i transformació social.
  

Cultura intel·ligent vol dir treballar amb dades, màquines i plataformes


L’Anuari AC/E 2016 introdueix un concepte clau: la “cultura intel·ligent”. No és només una etiqueta tecnològica. És una manera de descriure un canvi profund en la creació cultural, cada cop més vinculada a dades, algoritmes i entorns híbrids entre el físic i el digital.


71 experiències que mostren què pot fer la cultura als territoris


  
Llegit avui, aquest catàleg continua sent una de les recopilacions més útils per entendre com les ciutats i regions europees han incorporat la cultura a les seves estratègies de desenvolupament. No és un informe teòric ni un document de posicionament. És una cartografia de pràctiques que permet observar com la cultura opera sobre l'economia, el patrimoni, la inclusió social, l'educació o la regeneració urbana. (n. de l'e., 2026)