Destacats

Cultura a debat: posar sobre la taula què realment importa


  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time

La brúixola de l'impacte social


  
La guia presentada a Interacció proposa un marc d’avaluació que va més enllà dels indicadors numèrics i acompanya el disseny i seguiment de projectes culturals i educatius amb una visió social i qualitativa.
  
  

Tanquem un cicle, s’ha acabat el projecte que ens ha dut de cap durant tants mesos. Ha arribat l’hora de fer la memòria del nostre projecte cultural i sabem que com a institució necessitarem dades. Farem algun gràfic amb les dades recollides i ho tindrem resolt, però i si ens preguntem per l’impacte?

Quan les pintures es mouen: de la contemplació passiva a l’experiència interactiva


  
La irrupció del llenguatge audiovisual i digital transforma la relació amb les arts visuals i converteix l’espectador en participant actiu.
  

Cap a una cultura sostenible: repensar pràctiques, polítiques i impactes


  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

Quan la creació artística neix del barri


  
El documental “Art i part”, ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig, mostra com la creació comunitària transforma vincles, mirades i identitats locals dins el programa Barcelona Districte Cultural.
  

El film, emès pel canal El 33, segueix el procés creatiu viscut per veïns i artistes en tres barris participants de la primera edició del projecte.

Un museu de capçalera, el mNACTEC


  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.

Repensar el valor des de l’art contemporani



Una antologia interdisciplinària que qüestiona els criteris amb què mesurem el valor cultural i proposa noves maneres d’entendre la creació artística com a força de transformació social.
  

La publicació Facing Value. Radical perspectives from the arts, editada per Maaike Lauwaert i Francien van Westrenen i publicada per Valiz, parteix d’una premissa clara: les pràctiques artístiques contemporànies revelen els codis culturals i les preocupacions col·lectives del present.

El misteri del comissariat: què significa de veritat comissariar una exposició?


  
Una entrada que desxifra les pràctiques, criteris i processos del comissariat d’exposicions més enllà del tòpic.
  

L’escriptora escriu llibres i articles. La pintora pinta quadres i murals. La músic compon i interpreta. I la comissària munta exposicions. En els tres primers casos tenim més o menys clar en què consisteix el procés. Però què és el comissariat? Què implica exposar alguna cosa en un espai? Quins processos i metodologies fa servir el comissari?

La mediació cultural com a disputa institucional


  
Rellegit avui, el text anticipa una qüestió que s’ha tornat central en moltes polítiques culturals locals: la mediació sovint ha crescut institucionalment sense modificar realment les estructures de decisió cultural. Molts equipaments han incorporat programes de mediació mentre mantenien intactes les jerarquies de programació, els criteris de legitimació artística o els mecanismes de relació amb el territori. La mediació es converteix així en una capa complementària que acompanya els projectes, però que rarament condiciona les prioritats institucionals. 

La pregunta final que formulava l’article continua tenint força política: hi pot haver cultura sense mediació? Potser avui caldria reformular-la lleugerament. No tant si existeix cultura sense mediació, sinó quina mena de mediació reforça les estructures existents i quina és capaç d’alterar-les. (n. de l'e., 2026)
  
  

Ballar, una necessitat humana


  
Totes ballem. Cada cultura balla i tant a la seva manera que balla! Precisament aquest fet demostra que moure el nostre cos al ritme de la música és omnipresent arreu i ho ha sigut durant tota la història de la humanitat.

Aleshores, per què aquest acte aparentment frívol és tan fonamental per l’ésser humà?