Destacats

  
Les ciutats creatives no es construeixen només amb equipaments o grans esdeveniments. També depenen de la capacitat d'atreure talent, generar coneixement i crear entorns favorables a la innovació. Xavier Marcet defensa aquesta idea en un text que reflecteix un paradigma de desenvolupament urbà que ha tingut una gran influència i que continua oferint elements de debat.  

  
L’article proposa una lectura sociològica de la relació entre creativitat i digitalització en el camp cultural, allunyada tant de l’optimisme tecnològic com del rebuig frontal. Parteix d’una constatació de fons: la transició al paradigma digital no és només un canvi tècnic, sinó un procés que reconfigura les condicions materials, institucionals i simbòliques de la cultura, afectant la seva autonomia i els seus mecanismes de producció i valoració.
  

  
Article que construeix un cas concret com a argument: la intersecció no com a suma de sectors sinó com a projecte concebut des de l’origen en clau híbrida, i que posa en qüestió la lògica compartimentada de l’acció pública i la seva dificultat per generar dispositius integrals amb capacitat real d’incidència social. (n. de l'e., 2026)
  

  
Llegit des d’avui, el debat continua obert. La cultura local segueix sent el lloc on la cultura pren forma, però no sempre és el lloc on es decideix cap a on va. La qüestió és si aquesta distància es pot reduir o si forma part estructural del sistema cultural que hem construït. (n. de l'e., 2026)
  

La cultura local és sovint presentada com el nivell més proper, més democràtic i més viu del sistema cultural. El debat real no és aquest. La qüestió és fins a quin punt aquesta proximitat es tradueix en capacitat real de decisió i en una política cultural amb direcció pròpia.