Destacats

  
Una reflexió sobre com les ciutats europees construeixen polítiques culturals integrades per estimular creativitat, participació i cohesió social en contexts urbans canviants.
  

Com es pot mesurar la cultura a les ciutats?  És possible millorar el benestar a les ciutats a partir de mètriques empíriques de la cultura que ajudin a planificar millor les polítiques locals? Com es mesura i es compara l’economia creativa, l’entorn habitable o la vitalitat cultural d’una ciutat?

  
Una reflexió sobre com els centres culturals de proximitat actuen com a fogueres simbòliques en el món contemporani, creant vincles i sentit col·lectiu però afrontant el repte de conciliar aquesta vida viva amb les exigències administratives i institucionals.
  

Deia la filòsofa i assagista María Zambrano (1904-1991) que l’art sembla ser l’afany per desxifrar o perseguir la petjada deixada per una forma perduda d’existència.[1] Duu implícita la idea de viatge cap als nostres orígens, al despertar de l’espurna que ens va fer humans.

    
Una lectura crítica de com la intel·ligència artificial ha passat de ser un element de ficció a una presència quotidiana i creativa que qüestiona els límits entre l’art humà i l’art generat per algoritmes.
  

No és cap secret: robots i intel·ligència artificial ja no són ciència-ficció. Aquestes creacions que han poblat les històries fantàstiques, utòpiques i distòpiques, ja formen part del nostre dia a dia.

  
Les ciutats europees estan incorporant l’educació cultural dins de les seves agendes urbanes per moure el focus més enllà de la transmissió de coneixements cap a la construcció de capacitats de participació i interpretació cultural.
  

La xarxa de grans ciutats europees Euro Cities, va debatre a Oulu sobre les possibilitats de relació que oferia la cultura infantil i l’educació cultural en l’àmbit local.