Destacats

  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time

  
La multiplicació de continguts digitals ha ampliat enormement l’accés a la cultura i al coneixement, alhora que ha fet més difícil determinar quines informacions són fiables, rellevants i rigoroses. El projecte ComRigor, impulsat per la Fundación General CSIC, aborda aquest problema des d’una perspectiva especialment útil: la qualitat digital no pot reduir-se a verificar si una informació és certa, perquè depèn també de com ha estat produïda, presentada i rebuda.
  

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.