El món de les parelles, ja se sap, és divers i complex. Més enllà del mite romàntic de la mitja taronja, hi ha parelles que tot i semblar d’allò més lògiques, resulten complicades i no acaben de quallar. Penseu que educació i cultura podria ser una d’aquestes parelles? De les que aparentment casa molt bé, però que massa sovint necessita de la mediació de tercers per resoldre la seva relació? Potser els seus problemes tenen origen en els seus objectius diferenciats, entenent per objectius que l’educació qüestiona i la cultura, en canvi, ofereix respostes.
Vibrar amb l’educació musical
Que la música és un llenguatge universal, s’ha sentit dir sempre. Però és certa aquesta cita mantrica? Hi ha proves asseguren que sigui quin sigui el nostre bagatge cultural interpretem la música pràcticament de la mateixa manera. Són milers d’anys d’evolució musical, que en paral·lel a les llengües, ajudant-se de la dopamina que allibera tal i com ho fa el sexe o el menjar, ha esdevningut un llenguatge inherent a l’ésser humà.