Destacats

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes


  
Moltes polítiques culturals parteixen de la idea que ampliar l’oferta o reduir el preu és suficient per generar nous públics. Aquest article de Jaume Colomer qüestiona aquesta suposició a partir de dues iniciatives pensades per apropar les arts escèniques a la ciutadania i, especialment, als joves. 

L’autor recorda que les barreres d’accés a la cultura no són només econòmiques. També hi intervenen factors com els hàbits culturals, els imaginaris socials sobre el teatre o la distància entre les formes institucionals de programació i les pràctiques de sociabilitat dels joves. En aquest context, el problema no és només què es programa, sinó com i en quin context es produeix el consum cultural

Llegir aquest text permet pensar una qüestió clau en la gestió dels equipaments escènics: si l’objectiu és ampliar els públics, potser no n’hi ha prou amb facilitar l’accés, sinó que cal repensar també els formats, els espais i les experiències que ofereixen les institucions culturals.
  
  

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

Angel Mestres: ¿Cómo nos imaginamos la cultura en el futuro?


  
Imaginar el futur de la cultura sovint implica parlar de tecnologia. En aquest text, Ángel Mestres proposa una mirada menys predictiva i més experimental sobre aquest procés. Davant la rapidesa dels canvis digitals, suggereix que la millor estratègia no és intentar anticipar el futur amb exactitud, sinó experimentar amb nous formats, narratives i formes d’organització cultural

La digitalització transforma els rols tradicionals del sistema cultural. Els públics poden esdevenir també creadors i distribuïdors, les històries es despleguen en múltiples canals i la col·laboració en xarxa es converteix en una metodologia central de treball. 
  
  

Redefinir el servei públic cultural en un escenari de mutació estructural


  
L’informe del Consell Econòmic, Social i Ambiental francès situa les polítiques culturals davant d’un moment de revisió profunda. No parteix d’una crisi de legitimitat, sinó d’una tensió acumulada entre un sistema que ha estat capaç de construir un sistema cultural dens i divers i unes transformacions econòmiques, tecnològiques i socials que desborden els seus instruments. El document recorda que les polítiques culturals modernes es fonamenten en una doble exigència democràtica: garantir l’accés a la cultura i sostenir la llibertat de creació. Aquesta doble base continua sent vigent, però els mecanismes que l’han fet possible mostren signes d’esgotament.
  

La precarietat laboral en el sector de la cultura

Journal of cultural economy

Número monogràfic que analitza les condicions canviants en el mercat de treball i l’ocupació en el sector de la cultura. S’hi estudien les noves formes de precarietat que imperen cada vegada més en les indústries de la cultura i de la comunicació i s’hi presenten exemples concrets d’Austràlia, el Regne Unit, Nova York o Itàlia. Els articles aborden les noves formes de treball que aquesta precarietat abasta i s’expliquen les respostes polítiques i empresarials que s’han desenvolupat per combatre-la. S’hi examinen també les noves metodologies aplicades pels acadèmics i analistes financers a l’hora d’investigar i fer seguiment dels nous instruments financers que canvien i es transformen amb gran rapidesa.

Festivals en temps de crisi: estratègies per sostenir la cultura en context advers


Un estudi de Tino Carreño Morales guardonat per Ros Roca Group i FiraTàrrega que dissecciona com els festivals s’adapten a les restriccions econòmiques.


La recerca analitza els models de gestió de festivals d’arts escèniques, música i audiovisuals a l’Estat espanyol i Catalunya durant l’etapa de recessió posterior a l’expansió cultural.

El paper dels museus de ciència i tecnologia en els estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya

Belén Laspra Pérez ׀ Redes.com

Les enquestes i estudis demoscòpics de percepció social de la ciència a Espanya apliquen conceptes diferents de museu de ciència i tecnologia, fet que provoca que els estudis proporcionin resultats contradictoris i fins i tot oposats. Cal un criteri unificat que faciliti la comparació de resultats i ofereixi dades més fiables per a la futura presa de decisions. Aquestes són les principals conclusions que n’extreu Belén Laspra Pérez en aquests article publicat a «Redes.com. Revista de Estudios para el Desarrollo Social de la Comunicación». Laspra analitza els Eurobaròmetres de la Unió Europea i les enquestes nacionals de percepció social de la ciència realitzades per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, finalment contrasta els resultats amb els de l’Estadística de museus i Col·leccions Museogràfiques.

Avaluació estratègica del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) 

El Consell Nacional de la Cultura (ConCA) ha fet públic l'auditoria que ha realitzat al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en compliment d'una de les seves atribucions legals. L' avaluació estratègica del Museu diagnostica la situació de l'equipament l'any 2013 i suggereix una sèrie de mesures per reforçar-lo. Entre les diverses recomanacions sorgides de l’anàlisi es pot destacar la necessitat de repensar la governança de l’equipament per facilitar un equilibri adient entre el finançament públic i privat. En aquest sentit, s’apunta la necessitat de millorar el posicionament dels mecenes en el patronat del museu a través de la creació d’un consell de mecenatge. Aquesta major responsabilitat de la societat civil no ha d’anar en detriment del compromís explícit assumit per les Administracions, tot i que es reclama d’aquestes una major voluntat per recuperar les aportacions públiques i un compromís a mig i llarg termini per poder fer viable l’activitat del centre.

El acompañamiento público a las empresas culturales

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

Estudi de la Societat Cultural la Munienca


  
L’anàlisi de la sala cultural La Munienca situa una qüestió sovint desplaçada del debat cultural: sense condicions materials adequades, la cultura no només es debilita, sinó que esdevé inviable.