Destacats

Les ciutats d’un futur no tan llunyà?

Fernando Barbella

Des de fa uns anys el creatiu argentí Fernando Barbella reflexiona sobre com seran les ciutats d’un futur proper a través dels senyals que hi trobem per tot arreu. Al seu blog «Signs From The Near Future» reinventa el contingut d’aquestes senyals des d’una vessant divertida, però que ens fa repensar sobre els llocs que hi habitem i en què podrien convertir-se.

L’excepció cultural sota pressió

  
  

L’article de Robin Renucci​ i Serge Regourd La culture fait-elle encore exception sous le libéralisme triomphant? s’inscriu en un moment en què el model públic de cultura a França ja no pot donar-se per descomptat. La pregunta que el travessa no és només si la cultura continua essent una excepció, sinó si encara és pensable com a tal en un context dominat per la lògica liberal. El text construeix la seva anàlisi a partir d’una tensió central: la confrontació entre una tradició de servei públic cultural i l’extensió progressiva dels principis de mercat a tots els àmbits de l’activitat social.
  

El temps desbordat: com les narratives digitals reescriuen la temporalitat


  
La cultura digital no només transforma els formats. També altera la manera com experimentem el temps, i això té conseqüències directes en la creació i en la recepció cultural.
  

Per què ja no podem permetre’ns les dues cultures


  
La divisió entre ciències i lletres continua apareixent sovint com una frontera natural entre formes diferents de coneixement. Tanmateix, cada vegada resulta més evident que molts dels grans reptes contemporanis requereixen capacitats que travessen aquesta separació: comprendre dades i evidències, interpretar contextos socials, construir relats compartits i imaginar futurs possibles.

Treball cultural i acció col·lectiva en un mercat fragmentat


  
En el context europeu dels anys posteriors a la crisi, els treballadors de la cultura i la comunicació comencen a articular respostes compartides davant una transformació profunda del mercat laboral. El sector de les arts, els mitjans i l’entreteniment es caracteritza cada cop més per formes d’ocupació que s’allunyen del model estàndard: contractes temporals, treball per projectes, autoocupació o combinacions inestables d’activitats.

Óscar Abril Ascaso: «La separació entre ciències i humanitats és un error»

Óscar Abril Ascaso és llicenciat en Història de l’Art. En la seva trajectòria professional ha produït i gestionat projectes culturals en els àmbits de les arts visuals, els nous mitjans tecnològics, l’art sonor o el pensament contemporani. Actualment és director d’Innovació, Coneixement i Arts Visuals a l’Ajuntament de Barcelona, el departament que impulsa la ciència ciutadana a la ciutat.

Dotze criteris per orientar la decisió pública en cultura


  
  
Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.
  

Aprendre a mirar: el que el cinema ensenya sobre les imatges


  
En un context saturat d’imatges, el cinema pot funcionar com una escola de mirada. No per produir més imatges, sinó per entendre com construeixen sentit.
  

Mapa d'Assegurances d'esdeveniments culturals

Són moltes els dubtes que tenallen les entitats quan volen contractar una pòlissa d’assegurança per l’organització d’una activitat. Quines normatives de referència convé tenir present per cobrir els socis i sòcies de l’entitat? Quina legislació regula les persones voluntàries? És necessari realitzar els mateixos tràmits quan l’activitat se celebra a la via pública, un espai cedit o a un local propi? Per clarificar tot el corpus legal que regeix aquestes casuístiques, Arç Cooperativa ha elaborat el Mapa d’assegurances d’esdeveniments associatius culturals i Juntes Directives. 

La universitat no pot continuar separant el que el món ja ha barrejat


  
Durant dècades, la universitat ha organitzat el coneixement separant humanitats i ciències. Avui, aquesta divisió és cada cop menys operativa. La qüestió no és si cal connectar-les, sinó què implica fer-ho.