Destacats

  
Un informe de la Comissió Europea quantifica el dèficit de crèdit del sector cultural i creatiu i proposa instruments financers per activar-ne el potencial.
  

Prémer “play”, comprar un llibre o visitar un museu semblen gestos simples. En realitat són l’últim pas d’una cadena econòmica complexa que necessita capital per funcionar.

Kulturaren Euskal Behatokia | Eusko Jaurlaritza

D’on no n’hi ha no en pot rajar. Sense un pressupost no hi ha producció i sense el finançament no arribarem a tenir un pressupost. Així que d’entrada el que és necessari per a qualsevol producció cultural, és una font de diners que ens permeti dur a terme la creació i producció d’obres culturals, com a mínim per poder donar el tret de sortida a la roda de producció i impulsar-la.

  
Aquest article té valor perquè anticipa un llenguatge que després s’ha fet molt més habitual: el de la cultura com a infraestructura de posicionament territorial i relacional, no només com a oferta o patrimoni.

Ara bé, també té un risc:  si la llegim només com una “eina xula de mapatge”, perd força. El que hi ha al darrere és una pregunta més incisiva: què passa quan comencem a tractar el museu com a actor de poder? I això obre debats molt interessants per al món local sobre mesura, legitimitat, ciutat i projecció.(n. de l'e., 2026)

Parece existir un consenso respecto a las dificultades a las que se deben enfrentar los profesionales de la cultura, las artes y demás sectores creativos a la hora de formalizar sus relaciones tributarias, laborales o con la Seguridad Social y demás administraciones competentes. La falta de adaptación de los sistemas de cobertura a la heterogénea realidad sectorial, caracterizada por una actividad profesional intermitente y de ingresos irregulares, conlleva la desprotección del profesional, dada entre otros, por los bajos tiempos de cotización acumulados.