Destacats

Un horitzó cultural global pel 2030


  
Aquest text captura un moment en què la cultura entra amb força en l’agenda global del desenvolupament. L’informe de la Unesco proposa un marc ambiciós que connecta governança, drets i sostenibilitat a escala mundial. Rellegir-lo avui permet observar amb més distància el recorregut d’aquest horitzó: fins a quin punt ha orientat realment les polítiques culturals i fins a quin punt ha quedat com a marc compartit que no sempre es tradueix en pràctica. És en aquesta distància entre escala global i acció local on el text continua interpel·lant. (n. de l'e., 2026)
  

  
Una reflexió sobre com les polítiques culturals han d’incorporar objectius globals de diversitat, governança i sostenibilitat per afrontar els reptes del futur.
  

L’arxiu com a infraestructura de govern


  
Els arxius municipals sovint es perceben com a estructures tècniques, allunyades del debat cultural. Aquest reglament obliga a desplaçar aquesta mirada: l’arxiu no és només un dipòsit, sinó una peça clau en la governança pública. La manera com es gestionen els documents municipals determina, en gran part, la transparència, l’accés a la informació i la relació entre administració i ciutadania.
  

Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya

El propassat divendres 22 de setembre, es va presentar el nou Pla de Museus de Catalunya, el pla estratègic que defineix i sistematitza una política global per als museus de Catalunya a partir d’una visió del museu com a institució cultural compromesa amb el patrimoni i la societat. Amb el nom 'Museus 2030. Pla de Museus de Catalunya', el document preveu una inversió de 215,69 milions d’euros.


 

Revisió Pla d'Acció Cultural. Ajuntament de Malgrat de Mar


  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Malgrat de Mar no només actualitza dades. Mostra el desplaçament d’una política cultural centrada en l’oferta cap a una altra que depèn cada cop més del teixit social i de la capacitat de governança compartida.  
  

Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol


  
El Pla d’Equipaments Culturals de Castellterçol aborda una qüestió clau per als municipis petits: com convertir una bona dotació d’espais en una política cultural articulada, amb capacitat de generar activitat, relació i projecte compartit.
  

 

Revisió del Pla d’Acció Cultural de Manresa


  
La revisió del Pla d’Acció Cultural de Manresa no parteix d’un full en blanc. És un exercici de contrast entre el que es va planificar el 2009 i el que la ciutat pot sostenir avui, en un context de menys recursos i més complexitat social.

 


Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera


  
El Pla d’Acció Cultural de Sant Esteve de Palautordera situa el repte en un municipi petit amb creixement recent: com convertir una base cultural activa i dispersa en un sistema amb capacitat de generar identitat i continuïtat.
  

 

Comparar per governar: què ens diuen realment els indicadors de cultura local


  
Què passa quan la política cultural s’observa a si mateixa amb dades comparables? L’informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Cultura no aporta només resultats. Proposa una manera de mirar. Situar la cultura municipal no com una suma d’activitats, sinó com un sistema que es pot mesurar, contrastar i posar en debat compartit.
  

Crònica de la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

Crònica de la sessió 'Estructures i mancomunació de recursos' del Debat 16 d'Interacció


  
«La confiança és essencial a l’hora d’engegar un projecte en comú». Aquesta és una de les conclusions de la dinàmica de grup ‘Estructures i mancomunació de recursos’ que es va dur a terme el passat 21 d’octubre al CERC, en el marc del Debat 16 d’Interacció – Cultura i petits municipis. A continuació us presento una crònica de la trobada, en què exposo les qüestions més rellevants que s’hi van debatre.