Destacats

  
Moltes polítiques públiques han treballat les desigualtats des d’una lògica segmentada. Hi havia polítiques per a dones, per a joves, per a persones migrades o per a persones amb discapacitat. Aquesta organització ha permès visibilitzar discriminacions històricament invisibilitzades, però també ha acabat generant un altre problema: la tendència a pensar les persones des d’una sola categoria. La Guia per incorporar la interseccionalitat a les polítiques locals, elaborada en el marc del projecte Igualtats Connectades impulsat per l’Ajuntament de Terrassa, intenta precisament intervenir en aquesta limitació.
  

  
Una entrada que reivindica una mirada lleugera però profunda sobre la cultura per crear espais d’experimentació, vida i transformació social.
  

A l’estiu la cultura surt a les places, jardins, platges i fins i tot piscines de tot Catalunya. Alguns exemples són:

Cinema a la fresca al mNACTEC de Terrassa o als jardins de la Casa Rull de Reus; gaudir del’òpera del Liceu a més de 100 indrets; arrebossar-se els peus a la platja de Palamós o bé estar en remull a un piscina mentres es segueix la trama d’una pel·lícula.

  
Llegit avui, el document continua sent especialment rellevant perquè anticipa molts dels debats que després s’han intensificat: precarització estructural, externalització del risc, economia de plataforma o sostenibilitat de les professions culturals. També obliga a revisar una idea encara molt estesa en les polítiques culturals: que la creativitat pot compensar indefinidament la manca d’estabilitat material. (n. de l'e., 2026)
  
  
Les indústries culturals i els sectors dels mitjans de comunicació acostumen a presentar-se com espais d’innovació, flexibilitat i creativitat. Però rere aquesta imatge sovint s’hi amaguen formes de treball inestables, relacions laborals difuses i sistemes de protecció insuficients.