Destacats

La gestió públic-comuna

Tipus: Tema de debat

El conjunt de peticions per a aplicar la gestió ciutadana a equipaments de titularitat municipal parlen de la possibilitat de potenciar models diferents a la gestió pública convencional. De fet, podem aprendre i sistematitzar els coneixements que fa temps s’acumulen en contextos amplis de gestió públic-comuna, sigui en equipaments municipals, projectes de cultura lliure o a l’economia social.

Trobareu els textos per iniciar al debat als link següents:

biciudadana: cómo sería el Bicing si su diseño y gestión fueran colectivos.


  
 Autors: Efraín Foglia,  Lucía Lijtmaer 
  

Definición según Wikipedia: El Bicing es un servicio de alquiler de bicicletas públicas en la ciudad de Barcelona que se implantó en marzo de 2007, promovido por el Ayuntamiento y gestionado por la empresa Clear Channel.

El relato en torno a la prestación del servicio de alquiler de bicicletas promovido por el Ayuntamiento de Barcelona se ha instalado en los siguientes ejes: se trata de un servicio público, que mejora la calidad de vida de los ciudadanos, y que facilita la movilidad de los usuarios utilizando una tecnología verde y asequible para los bareloneses.

És viable una gestió híbrida de recursos entre models públics i models oberts?


  
Goteo.org

Aniré al gra: des de 'Goteo.org' portem tres anys tractant d’afiançar (amb diferents graus d’èxit, experimentant i observant) un model de crowdfunding o micromecenatge que impliqui una sèrie de valors transversals tals com transparència, obertura, co-responsabilitat. Per una banda, per facilitar que iniciatives culturals i socials trobin vies alternatives de finançament gràcies a accions col·lectives en xarxa.

La construcción democrática de la cultura


  
El modelo de institución cultural y artística que se configuró y creció en el Estado español desde finales de los 80 está en una profunda crisis. Por un lado, las instituciones se adhirieron a las lógicas del neoliberalismo vinculando su supervivencia y crecimiento  a la eficacia con que contribuían a la industria turística y a la promoción de la “marca ciudad” o la “marca país”.

Més enllà de l’escenari: quan el teatre en viu conquista el cinema


  
L’estudi de Hasan Bakhshi, Juan Mateos-García i David Throsby per al Brighton Business School Centre for Research in Innovation Management examina com les retransmissions teatrals als cinemes poden ampliar públics i redefinir l’experiència escènica.


Aquest informe analitza el potencial de les retransmissions en directe d’obres teatrals a sales de cinema a partir del cas de dues produccions del National Theatre

Com acabar d'una vegada per totes amb la cultura a la Unió Europea.

Eduard Miralles  |  Editorial CyberKaris  Nº 140, Novembre 2014   |   Interarts 

1. No és gens bo que la cultura estigui sola, ocupant un únic departament o direcció general, com és el cas de les polítiques estructurals. Justament perquè la cultura és molt important, millor mal acompanyada que ben sola, i si és en companyia de matèries com educació, joventut, esports? molt millor encara.

2. Cal barrejar amb precaució les dosis exactes de suport a les arts i a les indústries, a les iniciatives amb afany de lucre i a aquelles propostes que persegueixen l'interès social o general, desoint aquelles veus que, tot i apostar per la necessària diversitat d'iniciatives, consideren que cal practicar una certa discriminació selectiva.

Fiscalitat i cultura: radiografia d’impostos, impactes i models europeus


L’informe de Marta Llatcha per al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura analitza com els instruments fiscals condicionen el desenvolupament cultural i compara el cas català i espanyol amb experiències europees.


Aquest estudi ofereix una síntesi estructurada de les principals figures fiscals que afecten el sector cultural a Catalunya i a Espanya, amb dades de recaptació corresponents a 2012 i revisions normatives fins a 2014.

Bibliografia 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen'

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Museus sense vitrines, patrimoni amb comunitat


  
Llegit avui, el llibre permet entendre que els debats actuals sobre participació, proximitat, comunitats o sostenibilitat cultural tenen arrels més llargues del que sovint es reconeix. També obliga a formular una pregunta pertinent per a moltes polítiques culturals locals actuals: fins a quin punt els equipaments culturals continuen pensant el territori com una comunitat viva i no només com un públic potencial? (n. de l'e., 2026)

  
Fins fa poc, molts museus locals van funcionar com espais de conservació. Custodiaven objectes, ordenaven relats històrics i preservaven memòries materials. Però a partir dels anys setanta una altra idea de museu va començar a obrir-se pas: un museu menys centrat en la col·lecció i més vinculat al territori, a la vida quotidiana i a les comunitats.

La planificació estratègica: una eina per democratitzar la presa de decisions o un espai de caràcter consultiu?

Tipus: Tema de debat

Continuem amb el segon eix temàtic del debat online sobre Els reptes de les polítiques culturals locals.

Ens preguntem com han funcionat els plans de cultura, així com processos similars, en els darrers anys. Què podem aprendre d’experiències que ja porten un recorregut històric? Com han de ser les eines de planificació i elaboració de polítiques culturals en els propers anys?... llegeix +