Destacats

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2017

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya és de 166 milers de persones en el tercer trimestre del 2017, xifra que es tradueix en una variació interanual del 4,7%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra un increment interanual del 9,7 % en el cas dels homes i un descens del 3 % en el cas de les dones. Per situació professional, la població assalariada baixa un 4,5% i la no assalariada puja un 20,4%. El sector cultural aplega el 5% de la població ocupada a Catalunya. Pel que fa a Espanya, la població ocupada en el sector cultural ha crescut un 5,8% respecte a un any enrere i el percentatge sobre la població ocupada total és del 4%.

Interculturalisme: què és i com implementar-lo a les ciutats

Ricardo Zapata Barrero (ed.) | Edward Elgar

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Sèries i Ciència (II): Orphan Black

Quan es tracta de les implicacions ètiques, filosòfiques i morals rere l’impacte de la ciència i els avenços tecnològics en les nostres societats i en l’individu, el de la ciència-ficció és el gènere per excel·lència que millor les tracta i explora. 

En aquest sentit, i tot seguint la línia de recomanacions de sèries de televisió que connecten amb les temàtiques i eixos de les Jornades d’Interacció 2017 que vaig encetar l'anterior setmana, proposo aquí Orphan Black (BBC America, 2013-2017): sèrie creada per Graeme Manson i John Fawcett

Bruno Latour i la renovació de la intel·ligibilitat de la ciència

Bruno Latour

Des dels inicis dels anys 80, Bruno Latour, especialista en filosofia, antropologia i sociologia de la ciència, ha sigut un dels pensadors més influents de les ciències socials. Al llarg de la seva trajectòria com a col·laborador de diversos estudis sobre polítiques científiques, ha explorat les conseqüències de l’estudi de la ciència en diversos àmbits de les ciències socials.

Per això, i en el marc d’Interacció17, reprenem dues de les obres més destacades de Latour que cerquen la renovació de la intel·ligibilitat de la pràctica científica i la seva connexió amb la societat, a través d’estudi de casos i exemples provinents de diversos períodes i disciplines.

Aspectes fonamentals sobre ciència ciutadana, una lliçó des de França

F. Houllier, J-B. Merilhou-Goudard | Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca (FR)

La participació de no professionals en la producció de coneixement no és un fenomen nou i ha estat practicada durant segles en l’àmbit de la història natural o en l’astronomia (botànica, etimologia, descobriment d’objectes astronòmics...), així com en el de la salut, a través de les contribucions actives dels pacients per a la producció de coneixement que permeten un avenç considerable en certs espais de recerca. Tot seguit farem un cop d’ull a l’estat de la qüestió a França, un dels estats capdavanters a Europa (junt amb el Regne Unit i els Països Baixos), en el desenvolupament de polítiques de ciència ciutadana.

Els FabLabs i el moviment 'maker', un nou model de producció digital

Camille BosquéOphelia NoorLaurent Ricard | Eyrolles

Una nova pràctica de producció que podria canviar el model econòmic capitalista imperant comença a imposar-se en alguns àmbits. És la revolució dels makers, un moviment en plena expansió basat en un model econòmic de democràcia productiva i justícia social, que desenvolupa el seu treball en els Fablabs, espais col·laboratius i oberts que proporcionen maquinària digital per a l'elaboració d’objectes.

Ciutat i democràcia: intel·ligència i experimentació col·lectiva

Josep Perelló | Barcelona Metròpolis

La ciència ciutadana pot ser una manera de procedir més democràtica, més transparent i clarament alineada amb la visió que alguns tenen en matèria d’innovació social sota la denominació de laboratori ciutadà.

Ètica per a l’era de la ciència i la tecnologia

Josep M. Esquirol

Vivim temps de canvis que demanen reconsiderar quins són els pilars dels nostres criteris per a la convivència en societat. En l’era de la ciència i la tecnologia, assumint l’entramat entre aquestes dues nocions com a sistema tecnocientífic —en estreta relació amb el sistema econòmic— que caracteritza l’època actual, la reflexió sobre aquestes qüestions ha de centrar-se necessàriament en l’ètica, acompanyada de conceptes com «respecte», «responsabilitat» i «resistència».

Tres eines per a la comunicació de la cultura científica


Sarah R. Davies, Maja Horst | Palgrave Macmillan ; Anne-Marie Bruyas, Michaela Riccio (ed.) | Springer ; Massimiano Bucchi, Brian Trench (ed.) | Routledge

La divulgació científica és un dels aspectes que ha experimentat una transformació més gran davant l'adveniment de la cultura compartida en la societat del coneixement. Tant científics, com periodistes, com els treballadors dels museus i centres de ciència estan reformulant la manera com comuniquen la ciència a d'altres professionals i a la ciutadania mateixa perquè puguin participar activament en la seva generació i difusió. Des de la gestió cultural podem aportar moltes experiències a aquest nou procés de divulgació i mediació científica, i renovar, així mateix, les pràctiques que coneixem a partir d'aquesta interacció amb el món científic i tecnològic. A continuació us presentem tres manuals de tipus teòric i pràctic que val la pena tenir presents.

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals

David Hillier | theguardian.co.uk

Música, ciència i tecnologia: la recepta perfecta dels nous festivals. Aquesta és la idea que se n’extreu d’aquest article publicat a l’especial «Festivals 2017» del periòdic britànic The Guardian, que destaca com els festivals estan incrementant l’oferta d’activitats complementàries a la música i com, a l’era de la postveritat, la ciència contraresta els seus efectes i troba cada vegada més adeptes entre els públics de la cultura.