Destacats

Us deixo una crònica que hem publicat amb Lucia Calvo al blog del CCCB LAB sobre l'última edició de Museum Next, i que crec que pot ser del vostre interès:

Un any més assistim a Museum Next, la conferència europea sobre tecnologia, innovació i museus, que ha tingut lloc a Amsterdam. En aquesta edició, la crisi econòmica, que ha comportat una retallada de recursos important, ha fet emergir amb força una idea que sempre ha planejat per les diverses edicions de Museum Next i que en aquesta sonava com un mantra: el veritable canvi no és tecnològic, sinó d’actitud. D’ací la necessitat de repensar-nos en el nou context cultural i treballar en estratègies de canvi a mitjà i llarg termini.

Per anunciar la reobertura Museu Rijksmuseum d’Amsterdam és va fer una espectacular recreacióde l’obra'La ronda de nit' en un centre comercial.

L’edifici principal del Rijksmuseum va obrir les portes el passat dia 13 d’abril i l’obra mestra del pintor holandès Rembrandt van Rijn 'La ronda de nit' va  retornar a la seva antiga sala del Museu després d'una dècada d'obres de renovació dirigides pels arquitectes Antonio Cruz i Antonio Ortiz. 'La ronda de nit' és l'única obra que ha  tornat a ocupar el mateix lloc d'abans de la renovació.

  
L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya, de Jorge Luis Marzo, no és només una crítica a l’estat de l’art contemporani, sinó una impugnació de fons als marcs que han estructurat les polítiques culturals des de la transició. El text parteix d’una constatació dura: la degradació no s’explica principalment per la manca de recursos, sinó per una manera de concebre la cultura que n’ha neutralitzat la capacitat crítica i política.
  

Jordi Oliveras | Nativa

El passat divendres 10 de maig vaig participar a Interacció en una taula rodona, amb Lluís Pasqual, Jaume Antich, Jordi Pascual, Mercedes Giovinazzo, i moderada per Rita Marzoa, que portava per títol “La sostenibilitat de la cultura: recursos públics, recursos privats”. Abans de la xerrada vaig publicar uns apunts al meu bloc buscant contrastos per a polir la intervenció. Ara, un cop passat, reelaboro una mica aquelles idees incorporant algunes coses sorgides de l’experiència.

Quin és el problema?

La preocupació que sembla recollir el títol de la taula és lògica, la qüestió de la davallada de recursos per la cultura en els darrers anys és un problema real que angoixa a molta gent (artistes, gestors, empresaris,…) i ens fa preguntar-nos per la sostenibilitat del que hi havia. Però alhora, tal com es presenta, sembla assumir un parell de supòsits enganyosos que convé atendre abans de buscar respostes: