Després de la crisi, la política cultural deixa de pensar-se en termes d’expansió i comença a fer-ho en termes de transformació. Culture Shock captura aquest moment amb una proposta clara: aprofitar les restriccions per redefinir institucions, models i formes de participació. El text no només respon a un context concret. Formula un relat que encara avui estructura moltes decisions públiques: la necessitat de justificar la cultura en termes de valor social, innovació i impacte. Rellegir-lo permet prendre distància i preguntar-se fins a quin punt aquest gir ha ampliat les capacitats del sector o ha redefinit, de manera més subtil, els seus límits. (n. de l'e., 2026)
Samuel Jones proposa un model renovat per a la participació cultural pública, combinant innovació, responsabilitat social i tecnologia.
Polítiques culturals autonòmiques sota la lupa
Les polítiques culturals sovint s’expliquen a partir de programes, equipaments o iniciatives concretes. Aquest text proposa un canvi de mirada: entendre-les com a sistemes. L’anàlisi comparada de les comunitats autònomes mostra fins a quin punt les decisions culturals estan condicionades per arquitectures institucionals i relacions de poder que no sempre són visibles. Rellegir-lo avui permet reconèixer una realitat que continua vigent: moltes de les dificultats de la política cultural no es resolen amb més projectes, sinó amb una millor articulació del sistema. (n. de l'e., 2026)
Una mirada comparada a les tensions, les singularitats i els límits dels sistemes culturals de les comunitats autònomes.