Destacats

El valor públic de la cultura: mesurar sense reduir


  
Mesurar el valor públic de la cultura no és només una qüestió tècnica. És una operació política. El que es mesura, com es mesura i amb quins instruments acaba determinant què es considera valuós i, per tant, què es finança, es sosté o es deixa caure. L’article parteix d’aquesta tensió i la desplega amb una idea de fons clara: el valor públic existeix, però no es deixa capturar fàcilment sense perdre part del seu sentit.
  

Cultura a debat: posar sobre la taula què realment importa


  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time

Per què la política cultural canvia tan poc


  
L’article de Joaquim Rius-Ulldemolins i Verònica Gisbert aborda una qüestió que sovint es dona per descomptada però rarament s’analitza amb prou precisió: la dificultat real de transformar les polítiques culturals locals, fins i tot en contextos de canvi polític intens. A partir dels casos de Madrid i Barcelona (2015-2018), el text desmunta una expectativa molt estesa: que un canvi de govern i de discurs comporta automàticament un canvi de polítiques.
  

Cultura i llibertat: per una cultura que no es redueixi a mercat ni a normes fixes


  
Una reflexió sobre la culturafreedom com a concepte que reivindica la capacitat de la cultura per existir més enllà de constriccions preestablertes i per donar espai a la creativitat, la diversitat i les formes de vida alternatives.
  

El que coneixem com a ordre mundial és cada vegada més canviant -i ho fa més de pressa- la qual cosa sovint fa perillar els sistemes democràtics a molts països del món

Mesurar la cultura per governar la ciutat


  
Durant anys, la relació entre cultura i desenvolupament urbà s’ha mogut entre dues posicions difícils de conciliar. D’una banda, la cultura s’ha convertit en una paraula central en els discursos sobre innovació, competitivitat i qualitat de vida urbana. De l’altra, les polítiques públiques han continuat treballant sovint amb indicadors febles, parcials o directament inexistents a l’hora d’avaluar què aporta realment la cultura a una ciutat. El resultat és conegut: la cultura és invocada constantment com a motor de transformació urbana, però continua sent un dels àmbits més difícils de mesurar amb criteris comparables i operatius.
  

Més enllà dels diners: aprendre a llegir els impactes de la cultura


  
Llegit avui, aquest document del CERC continua interpel·lant una de les debilitats persistents de les polítiques culturals: la dificultat per explicar què transforma realment la cultura.(n. de l'e., 2026)

Si sabem comptar assistents, entrades venudes o retorn econòmic, resulta més complex entendre com un esdeveniment cultural modifica les relacions socials, reforça identitats compartides, contribueix al benestar o genera noves capacitats col·lectives. Aquest treball proposa una metodologia per començar a respondre aquestes preguntes.

La brúixola de l'impacte social


  
La guia presentada a Interacció proposa un marc d’avaluació que va més enllà dels indicadors numèrics i acompanya el disseny i seguiment de projectes culturals i educatius amb una visió social i qualitativa.
  
  

Tanquem un cicle, s’ha acabat el projecte que ens ha dut de cap durant tants mesos. Ha arribat l’hora de fer la memòria del nostre projecte cultural i sabem que com a institució necessitarem dades. Farem algun gràfic amb les dades recollides i ho tindrem resolt, però i si ens preguntem per l’impacte?

Cap a una cultura sostenible: repensar pràctiques, polítiques i impactes


  
Una reflexió que situa la cultura com un element clau per als objectius de sostenibilitat i defensa que cal integrar la dimensió ecològica en les polítiques culturals.
  

-Si, ja reciclem! -Segurament hem sentit justificar així més d'una vegada el compromís sostenible d'una acció o una entitat. Avui però, la sostenibilitat d’unes polítiques o la gestió d’un projecte, passa per molts altres factors a tenir en compte, que evidentment, van molt més enllà de separar els residus generats.

Quan la creació artística neix del barri


  
El documental “Art i part”, ideat i dirigit per Raimon Fransoy i Xavier Puig, mostra com la creació comunitària transforma vincles, mirades i identitats locals dins el programa Barcelona Districte Cultural.
  

El film, emès pel canal El 33, segueix el procés creatiu viscut per veïns i artistes en tres barris participants de la primera edició del projecte.

Un museu de capçalera, el mNACTEC


  
Una mirada al procés d’avaluació estratègica de l’equipament que posa sobre la taula com els museus industrials poden orientar les seves accions a impactes socials, educatius i culturals reals.
  

El CoNCA va presentar ahir la seva avaluació sobre el mNACTEC a Terrassa, com a paradigma del museu capçalera, el qual té atorgat una funció de dinamitzador del seu sistema territorial de museus sobre una temàtica concreta com és la ciència i la tècnica, en el seu cas a més, descentralitzat.