Destacats

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.

  
Un volum que recull experiències de diverses ciutats, Barcelona, Medellín, Buenos Aires o Quito, analitza com la cultura pot intervenir en l’espai públic i contribuir a redefinir les polítiques urbanes contemporànies.
  

La relació entre cultura i ciutat ha adquirit un pes creixent en les polítiques urbanes contemporànies.

  
Es tracta d’un text de l’antropòleg Manuel Delgado, presentat com a intervenció en unes jornades sobre teatre i municipi a l’Institut del Teatre de Terrassa. El text proposa una lectura crítica del concepte de cultura i del seu ús institucional. Delgado assenyala que sovint el terme “cultura” s’utilitza per designar un camp difús de produccions amb un valor simbòlic especial, que opera com a mecanisme de reconeixement i jerarquia social. 
La reflexió apunta que aquest “culte a la cultura” pot funcionar també com un instrument de legitimació política i econòmica dins les societats contemporànies. 

Llegir aquest text ajuda a una pregunta que travessa les polítiques culturals: fins a quin punt la defensa de la cultura pot convertir-se també en una manera de justificar determinats ordres socials i institucionals.
  
  

  
La política cultural també es pot llegir a través dels pressupostos. Aquest apunt recupera un article de Lluís Bonet que analitza l’evolució de la despesa pública en cultura a Espanya durant els anys de la crisi econòmica. Les dades mostren una reducció significativa tant en la inversió per habitant com en el pes de la cultura dins dels pressupostos públics. 

La lectura posa de manifest que la cultura acostuma a ser una de les primeres partides afectades quan s’imposen polítiques d’austeritat. Al mateix temps, el text permet observar com aquestes decisions pressupostàries reflecteixen prioritats polítiques i models de política cultural.
  
Llegir aquest article ajuda a situar una qüestió recurrent en el debat cultural: què passa amb el valor públic de la cultura quan el seu finançament es redueix de manera sostinguda dins els pressupostos de les administracions.