Destacats

El temps dels públics també és una política cultural


  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) s'inscriu en un debat que ha anat guanyant força després de la pandèmia: la necessitat de repensar la relació entre les institucions culturals i els ritmes de vida de la ciutadania. Més que preguntar-se com atreure nous públics, el document planteja una qüestió diferent: fins a quin punt la programació cultural continua responent als temps de les institucions més que no pas als temps dels seus usuaris. Aquesta perspectiva desplaça el focus des de l'oferta cap a les condicions temporals que fan possible, o dificulten, la participació cultural.

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Espais comunitaris en suspens: impacte i reconfiguració de la cultura gestionada des de la proximitat


  
L’article de Santiago Eizaguirre analitza els efectes de la pandèmia sobre un àmbit sovint lateral en les polítiques culturals, però central en la pràctica cultural real: els espais i projectes que operen des de la gestió comunitària. El punt de partida és clar: aquests espais no són només llocs de producció cultural, sinó dispositius de relació, governança i acció col·lectiva, i és precisament aquesta condició la que la pandèmia va tensionar amb més intensitat.
  

2022. L'any dels Drets Culturals? | Anuari Polièdrica Magazín


 

Aquest 2022 ha estat un any intens, amb projectes i accions que han involucrat un gran nombre d’agents independents, institucions culturals i educatives, i administracions locals, autonòmiques i estatals.

Aquesta publicació proposa una selecció de les accions desenvolupades al llarg de l’any per part d’un ecosistema cultural divers i potent. Un conjunt d’activitats, projectes i polítiques que interpel·len directament la ciutadania i el territori, alhora que enriqueixen el comú amb la producció d’una experiència situada i generadora de coneixement.

Cultura per a infants: laboratoris de convivència

“Una ciutat pensada per a la infància és una ciutat oberta a tota la ciutadania”

Francesco Tonucci (La ciutat dels infants)


 

L’educació, més enllà dels murs de l’escola


L’educació del segle XXI ha plantejat un nou paradigma i una nova reflexió sobre el propi sentit d’educar. Etimològicament parlant, i segons el diccionari de  l’Institut d’Estudis Catalans, educar és ajudar (algú) a desenvolupar les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

Prenent  aquesta premissa com a punt de partida, el pes de l’educació (el qual havia quedat tradicionalment relegat a un àmbit estrictament escolar) ha traspassat els murs dels centres educatius per a arribar al carrer.

Els museus davant les crisis: patrimoni, memòria i reconstrucció social


  
  

Aquest crònica resulta especialment reveladora perquè desplaça la mirada habitual sobre els museus. La XXXIV Jornada de la Xarxa de Museus Locals, celebrada el 22 de novembre sota l’impacte de la guerra d’Ucraïna, no es pregunta només com protegir el patrimoni en situacions de conflicte, sinó quin paper poden assumir els museus davant les fractures socials, els desplaçaments forçats, la vulneració dels drets humans i els processos de reconstrucció col·lectiva.

"La ciència s’ha de validar empíricament, però no deixa de ser un fenomen cultural". Entrevista a Jordi Pigem


  
Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Els límits de la ciència i el progrés científic: cap a on ens dirigim?’, impartit de manera presencial el passat 15 de novembre al CERC, hem entrevistat el seu docent, Jordi Pigem, doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i filòsof de la ciència, autor d’obres com Àngels i robots: La interioritat humana en la societat hipertecnològica (Viena, 2017) i Pandèmia i postveritat: La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial (Fragmenta, 2021). Pigem va ser curador també d’una part de l’Opera Omnia de Raimon Panikkar. Aquesta és la conversa que hi hem mantingut.

Els equipaments culturals com a laboratoris de relació


  
Després de la lectura d'aquest article resulta especialment interessant perquè no reflexiona sobre com programar millor un equipament cultural, sinó sobre una pregunta més profunda: què passa si un equipament deixa de definir-se per la seva programació i comença a definir-se per la seva capacitat de generar processos, aliances, aprenentatges i investigació?

Per una ètica animal a Cultura


En els últims mesos el retorn a la normalitat postpandèmica ens ha dut a una bogeria col.lectiva per voler recuperar el temps perdut, les ganes de divertir-se i viure sense pensar massa, sensacions totes vàlides, però que, al meu parer, han omès un dels més bàsics aprenentatges després d’aquesta època de tant patiment: el fet de saber ressituar-se.

Els meus millors consells, de Cristina Castells i Tort

 
 

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.

 En aquesta ocasió ens acompanya Cristina Castells i Tort, Cap de la Secció de Mediació Cultural del Servei de Cultura de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que comprèn la direcció del Programa IntersECCions (Educació, Cultura i Comunitat), un programa transversal entre el departament d’Educació i Cultura, la direcció del programa de mediació i suport a la creació visual, UNZIP Arts Visuals i la coordinació de l’oferta formativa del Servei de Cultura.