Destacats

  
Els sectors culturals i creatius han anat guanyant pes en les estratègies de desenvolupament territorial a Europa. Un informe coordinat per Pau Rausell Köster analitza el paper de la cultura com a factor d’innovació econòmica i social i examina com les polítiques públiques poden integrar aquesta dimensió en els processos de desenvolupament regional.
  

En els darrers anys, les activitats culturals i creatives han adquirit una presència creixent en les estratègies de desenvolupament territorial.

  
La idea d’“accés a la cultura” s’ha convertit en un dels grans consensos de les polítiques culturals. Aquest text introdueix un matís que el desestabilitza: l’accés no es distribueix de manera neutra. La classe social continua condicionant qui participa, en què participa i amb quina intensitat. Rellegir-lo avui no és només revisar dades o diagnòstics. És tornar a una pregunta necessària perquè apunta al nucli de la política cultural: fins a quin punt les polítiques públiques han estat capaces de transformar aquestes desigualtats o han contribuït, en part, a reproduir-les. (n. de l'e., 2026)
  
  
Durant dècades, les polítiques culturals han intentat ampliar l’accés de la població a les arts i al patrimoni. L’assaig Culture and Class, de John Holden, planteja que aquest enfocament és insuficient per superar les desigualtats socials. El repte no és només fer que la cultura estigui disponible per a tothom, sinó garantir que la ciutadania pugui participar activament en la seva producció i definició.
  

  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

Brasil és un país en plena efervescència econòmica i cultural, amb unes perspectives de creixement molt grans, especialment en el comerç exterior i en sectors com el turisme, el medi ambient, l’energia, el transport o la indústria. L’economia brasilera representa el 40% del PIB de Llatinoamèrica i segons les previsions del Banc Mundial, en el decurs de les properes dècades es situarà entre les majors economies del món, juntament amb Xina, Estats Units, Índia i Mèxic. Aquesta vitalitat econòmica de Brasil coincideix amb la celebració de grans esdeveniments internacionals com els Jocs Olímpics de 2016 o el Mundial de Futbol l’any 2014. Aquest escenari ofereix interessants oportunitats a les empreses tecnificades i amb una alt grau d’experiència. Fer un salt a la internacionalització és una qüestió que ja no es discuteix avui dia. És un fet real i necessari per a la competitivitat empresarial.