Destacats

La ciutat és l’espai on es manifesten els grans reptes globals


  
L’any 2017, en un context marcat per l’aprovació de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides i pels debats sobre el paper de les ciutats davant els grans reptes globals, Culture Action Europe publica aquest recull de reflexions sobre el futur de les polítiques culturals urbanes. El document resulta especialment revelador perquè anticipa moltes de les qüestions que ocupen el centre del debat cultural: la participació ciutadana, la governança compartida, els comuns, la inclusió, les xarxes de ciutats i la necessitat de situar la cultura dins de les estratègies de desenvolupament sostenible.
  

Congreso Fundidora Monterrey Industria Patrimonio y Memoria

En mayo se realizará en la ciudad de Monterrey Nuevo León en México este congreso sobre patrimonio se pueden comunicar al correo electrónico congresofundidora2018@gmail.com para cualquier informe

Les dades culturals: més informació no garanteix més coneixement


  
La transformació digital ha multiplicat la capacitat de recollir dades sobre els usos culturals, els públics i els comportaments dels usuaris. El repte ja no és obtenir informació, sinó decidir quines dades cal recollir, amb quina finalitat i sota quins criteris ètics. L'estudi assenyala que l'àmbit cultural local encara es troba en una fase relativament inicial pel que fa a l'anàlisi de dades, fet que ofereix una oportunitat singular: construir sistemes de dades des del principi incorporant criteris de necessitat, responsabilitat, transparència i respecte per la privacitat.
  

Avaluar no és tancar projectes: és governar-los mentre passen


  
Llegida avui, la guia continua sent pertinent perquè apunta a una debilitat estructural de moltes polítiques culturals: la dificultat d’incorporar l’avaluació com a pràctica ordinària i no com a obligació puntual. Sense aquesta integració, els projectes es descriuen, però costa més governar-los. (n. de l'e., 2026)
  

Cultura digital i desplaçament del públic


  
La cultura digital no només amplia l’accés als continguts, sinó que desplaça el lloc mateix des d’on s’ha pensat històricament la política cultural. Si durant dècades el focus s’ha situat en els equipaments i la seva capacitat d’atraure públics, avui l’expansió dels usos en línia obliga a preguntar-se si aquesta centralitat encara és operativa. Què vol dir “accés a la cultura” en un context on la participació es produeix també fora dels espais institucionals, mediada per plataformes, algoritmes i lògiques econòmiques que no responen a l’interès públic?

Jugar amb els gèneres


  
Després de les festes nadalenques, que per a moltes nenes i nens significa vacances i regals… Us compartim aquest vídeo que tracta sobre la perspectiva de gènere en l’educació en el lleure i especialment en les joguines. Perquè el joc és creador de realitat i el joc forma part, també, de l’educació i la cultura. 


  

Conseqüències del 155 a Cultura

El passat 27 d’octubre de 2017, el Senat va autoritzar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució demanada pel govern espanyol d’acord el restabliment de l’ordre institucional a Catalunya a conseqüència de la celebració del referèndum de l ‘1 octubre i la declaració d’independència. Les mesures que es proposaven eren el retorn a la legalitat, la restauració de la normalitat i la convivència, la recuperació econòmica i la celebració d’unes eleccions autonòmiques.

Crowdfunding cultural: finançament, comunitat i valor públic


  
El debat sobre el finançament de la cultura acostuma a situar-se entre dues opcions: suport públic o mercat. L’informe de la Comissió Europea sobre crowdfunding introdueix un tercer espai que no és només financer. El que hi apareix no és tant una nova font de recursos com una nova manera de vincular públics, projectes i institucions culturals.  

El carrer com a escenari i com a dret cultural



Una història crítica de les arts de carrer a Catalunya que revela tensions entre creativitat, espai públic i política cultural
  

Aida Pallarès i Manuel Pérez publiquen amb Raig Verd El carrer és nostre, un llibre que parteix d’una idea central: les arts de carrer neixen per ser representades a l’espai públic i, per tant, constitueixen una acció sociopolítica directa orientada a connectar amb persones que no freqüenten els circuits escènics convencionals.

Cartografiar un sector en expansió


  
Llegit avui, aquest llibre resulta especialment útil perquè mostra un moment de transició conceptual en què les indústries culturals deixen de ser observades només com a sectors de producció simbòlica i passen a interpretar-se com a part d'un ecosistema creatiu més ampli, connectat amb la innovació, la tecnologia i el desenvolupament econòmic.(n. de l'e., 2026) 
  

El debat sobre les indústries culturals i creatives (ICC) es troba en plena redefinició. El llibre Industrias culturales y creativas: perspectivas, indicadores y casos recull diversos treballs desenvolupats per la Universitat del País Basc en el marc dels projectes INNOCRE2 i INNOC, amb l'objectiu d'analitzar com s'estan transformant els marcs conceptuals, els sistemes estadístics i les formes d'innovació associades a la cultura.