Destacats

Els deures pendents en igualtat de gènere als sectors culturals i creatius


  
Un informe de la Unió Europea analitza les desigualtats de gènere en els sectors culturals i creatius i identifica els principals obstacles que dificulten la plena igualtat en aquest àmbit.
  

Quin paper juga la cultura en la promoció de la igualtat de gènere? Com atènyer la igualtat de gènere dins dels sectors culturals i creatius?

Espais actius, drets en disputa: la proximitat cultural com a camp de tensió


  
La recerca de Sergio Ramos Cebrián situa les polítiques culturals de proximitat en un terreny menys estabilitzat del que sovint es pressuposa. L’objecte central no són només els equipaments o els programes, sinó la relació entre espais culturals i drets culturals i, sobretot, la manera com aquests drets es materialitzen o no a escala local. El text parteix d’una idea que travessa tota la investigació: la proximitat no és una simple qüestió de distància o accessibilitat, sinó una construcció institucional que condiciona el dret a participar en la vida cultural.
  

Els equips com a condició del museu públic


  

Parlar d’equips en els museus acostuma a quedar reduït a una qüestió de perfils professionals o de plantilles. Aquest document desplaça la mirada: els equips no són només recursos humans, són l’estructura que fa possible —o impossible— el valor públic del museu. La pregunta no és quantes persones hi ha, sinó quines funcions assumeixen, amb quina dedicació i en quin marc de governança.
  

Cap a una nova generació de polítiques culturals basades en els drets


  
En els darrers anys, els drets culturals han passat de ser un marc reivindicatiu a convertir-se en un llenguatge assumit per moltes polítiques públiques. Aquest text se situa en aquest punt de pas i planteja una exigència clara: no n’hi ha prou amb reconèixer-los, cal traduir-los en capacitats reals per a la ciutadania. La seva aportació és precisament aquesta, desplaçar el debat del què al com. Rellegir-lo avui permet posar a prova fins a quin punt aquest gir s’ha consolidat o continua operant, en part, com a horitzó pendent. (n. de l'e., 2026)
  
  

Vivim un intens període de transformació i incertesa. Aquesta afirmació era vàlida abans de la pandèmia, i ara, quan afrontem l’impacte de la crisi i busquem respostes als enormes reptes de futur, es constata encara més en el si de les polítiques a escala local i regional, i en les agendes internacionals.

Treballar per projectes: quan la política cultural es fa operativa


  
  
Treballar per projectes s’ha convertit en una necessitat en el món de la gestió cultural. Però com podem elaborar-los de manera coherent, sòlida i fonamentada? I, sobretot, què entenem per aquest concepte? El projecte ha de ser la manera a través de la qual podem ordenar i tenir clars els nostres objectius i estructurar totes i cadascuna de les accions que, en el camp cultural, es duran a terme en el nostre municipi.

2020: quan la cultura s’atura i es posa en qüestió


  
  
L’informe del CoNCA 2020 no descriu només un any excepcional, sinó un punt de ruptura. La pandèmia no crea una crisi nova, la fa visible i l’intensifica fins a límits que obliguen a replantejar el sistema cultural en la seva base.
  

Estudi: Cultura, pantalles, pandèmia. La digitalització dels serveis culturals als municipis


  
La pandèmia va accelerar la digitalització de la cultura d’una manera que difícilment s’hauria produït en condicions normals. Aquest estudi recull aquell moment en què els serveis culturals municipals van haver d’adaptar-se ràpidament, sovint sense estratègia ni recursos suficients. Rellegir-lo avui permet distingir entre el que va ser una resposta d’emergència i el que pot esdevenir transformació estructural. És en aquesta diferència on es juga bona part del futur de la cultura digital en l’àmbit local. (n. de l'e., 2026)
  

L’estudi 'Cultura, pantalles, pandèmia' és el resultat d’un procés de treball promogut des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) amb l’objectiu de copsar com s’estan incorporant els llenguatges digitals a l’acció cultural dels municipis.

L'Estat presenta el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals


El ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes, ha presentat el Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència corresponent a les indústries culturals i esportives i que suposarà una inversió de 825 milions d'euros que es repartiran a la 'revalorització de la indústria cultural '(325 milions d'euros),' Spain Audiovisual Hub '(200 milions d'euros), i el foment del sector de l'esport '(300 milions d'euros). 

Petits espais a prop de casa. Els museus i els drets humans


  
Llegida avui, la guia continua sent valuosa perquè no demana als museus només més compromís retòric, sinó més coherència institucional. La pregunta de fons no és només si els museus poden parlar de drets humans, sinó si són capaços d’organitzar-se, relacionar-se i actuar com si aquests drets importessin de debò. I aquesta és una pregunta molt menys ornamental del que sembla. (n. de l'e., 2026)
  

Els museus sovint incorporen els drets humans com a tema expositiu. Aquesta guia planteja un canvi de fons: situar-los com a base del servei públic i com a criteri per orientar totes les decisions institucionals.
  

Àngel Mestres: ‘No hi haurà desenvolupament econòmic sense desenvolupament cultural’



Amb motiu del curs ‘La col·laboració en l’àmbit de la cultura com a estratègia d’innovació’, l’equip del CERC ha entrevistat Àngel Mestres, director de Trànsit Projectes, Coordinador Acadèmic del màster en gestió de empreses i institucions culturals i del postgrau de gestió de projectes culturals, i docent en diverses universitats i organitzacions acadèmiques internacionals.