Destacats

Hackejar les institucions

Hacking inside Black Book | LAAAB

Heu pensat mai en altres maneres de fer projectes per al bé comú o heu sentit la necessitat d'explorar i experimentar nous camins en els àmbits de la participació ciutadana, la democràcia avançada, la cultura lliure o la innovació social? Tot plegat esdevé una zona de confluencia de metodologies que es solen anomenar d’innovació ciutadana. Veiem com s'ho maneguen per fer les institucions més participatives, des de dins.

Marina Garcés: "Està a les nostres mans fer-nos millors". La filòsofa defineix la crítica com l'art dels límits

Terrícoles | dijous, 6 de juny del 2019 

Actitud il·lustrada, filosofia crítica, fi del món, futurs compartits, pors íntimes, transgressió, modernitat i postmodernitat, nou capitalisme, reptes contemporanis…. Begoña Román conversa amb la filòsofa i assagista Marina Garcés. 

El patrimoni que marca a una ciutat

El patrimoni cultural com a guia per a la marca de ciutat contemporània

Les ciutats es viuen i ho fem recorrent tots els seus relats. Hi vivim amb totes les històries que se’ns han explicat, cada vivència que hi sumem a diari i també cada narració que se’n fa. Les ciutats són complexes, viuen una mutació constant i amb elles totes les persones que conformen la ciutat, els seus habitants, la seva gent i també, cada cop més, la seva imatge. D'aquesta manera, la creació d’una marca de ciutat intenta construir una narrativa forta i potent, capaç de ser persuasiva a escala local però també internacional. El repte principal és trobar la millor manera de mostrar la singularitat i protegir alhora el llegat del passat com a actiu per al futur desenvolupament urbà.

Mesures i públics culturals

Per a la gestió dels públics culturals és clau disposar de dades dels usuaris de la cultura. Aquestes dades aporten valor als agents culturals i permeten millorar les estratègies per tal d’estendre la cultura que generen a un públic més ampli. Amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament dels públics, la nova línia d’ajuts d’implementació fomenta l’adquisició o la utilització d’eines tecnològiques que ajudin a conèixer i a fidelitzar els usuaris dels sectors de les arts escèniques (dansa, teatre i circ), les arts visuals, l’audiovisual, el llibre, la música, els videojocs i les arts digitals.

Conjurar-se pel museu social

Trobem grans col·leccions i petites mostres temporals, hi ha museus locals amb voluntariat i museus nacionals amb externalitzacions, museografies i activitats innovadores per als públics. El museu engloba moltes realitats, el seu espectre és molt ampli i es va fer evident entre les més de 300 persones i els mesos d’intens debat a la plataforma del Fòrum dels museus.

Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela 2018

Querid*s compañer*s,

por si fuese de vuestro interés, comparto el primer Informe Anual de la Cultura en Santiago de Compostela, un completo panel de datos confeccionado a partir de la consulta a 63 fuentes estadísticas oficiales y de la implementación de un cuestionario dirigido a 322 agentes socioculturales de la ciudad.

El estudio, publicado por el Concello de Santiago, incluye un anexo metodológico en el que se describen los pasos dados y las dudas y dificultades que nos fuimos encontrando en el camino.

Espero que os resulte interesante y agradezco vuestro apoyo en la difusión.

Un saludo afectuoso,

Marcos Lorenzo

1

L'art d'explicar-se a la xarxa


Si treballeu en un museu o en altres equipaments culturals, de ben segur que d’històries fascinants no us en falten, ja sigui per la col·lecció, l’equip o fins i tot el propi edifici. La tecnologia amb la que comptem actualment ens permet compartir aquestes històries arreu del món en un sol clic. Però per fàcil que sembli gràcies a comptar amb les eines, planificar i produir uns continguts que resultin coherents i amb uns objectius clars és un dels veritables reptes de la comunicació dels museus i de qualsevol institució cultural.

Preservar la protesta

En motiu de la Setmana Internacional dels Arxius que enguany se celebra del 3 al 9 de juny, la Direcció General de Patrimoni Cultural presenta diversos projectes, entre els quals trobem; #Cuéntalo, un arxiu que neix a partir dels tuits publicats arran de la protesta feminista respecte la sentència del cas de "La Manada". L'Associació d'Arxivers- Gestors de Documents de Catalunya va arxivar aquests tuits en forma de dataset per processar-los i crear-ne una infografia.

Notes sobre ciutat, educació i cultura

Joan Subirats |  ÀÁF: Ambits de psicopedagogia i orientació Núm 50 (2019) maig 2019

Resum
L'article fa un recorregut pels conceptes de ciutat, cultura i educació i les seves interrelacions. La ciutat, en un context de canvi d'època, amb les seves transformacions, es descriu com un espai formatiu i d'intercanvi cultural, de caràcter genuïnament urbà, dinàmic i viu, una xarxa d’interrelacions. És en aquest marc on es desenvolupen polítiques culturals i educatives, necessàriament lligades a determinats valors que orienten objectius com són l’autonomia, personal i col·lectiva, la igualtat i la diversitat. Valors que, en el binomi educació-cultura, van lligats també a innovació i creativitat, i que han esdevingut imprescindibles per a la transformació social, en termes d'equitat i progrés social.

Engegar la maquinària cultural i creativa

Comissió Europea

Prémer el “play” mentre anem a comprar un llibre. Reservar unes entrades per un espectacle, fer cua per visitar un museu o bé regalar una il·lustració per emmarcar. Tots aquests petits gestos quotidians activen el sector cultural i creatiu. Però abans d'arribar a aquest punt final de la cadena, el sector necessita finançar-se per poder engegar la maquinària cultural i creativa amb tots els seus engranatges.