Destacats

Igualtat pendent en el sistema cultural (Informe Gonthier-Maurin)


  
L’informe impulsat per la delegació del Senat francès per als drets de les dones, elaborat per Brigitte Gonthier-Maurin, parteix d’una constatació clara: la desigualtat de gènere en la cultura no és puntual ni sectorial, sinó sistèmica. Afecta els continguts, les trajectòries professionals i els espais de decisió.
  

Com avaluar el retorn social de les polítiques culturals


  
Les polítiques culturals han ampliat els seus objectius cap al desenvolupament territorial, la cohesió social i l’economia del coneixement. Tot i això, els sistemes d’avaluació continuen centrats en indicadors limitats. L’article proposa noves metodologies per analitzar el valor públic i el retorn social de la cultura.
    

En els darrers anys les polítiques culturals han experimentat una transformació significativa. La cultura ja no s’entén només com un camp de producció artística o com un sector institucional.

Com començar a avaluar una política pública


  
Una guia d’Ivàlua proposa criteris pràctics per decidir quan convé avaluar una intervenció pública i com formular les preguntes que han d’orientar el procés d’avaluació.
  

L’avaluació de polítiques públiques és una eina fonamental per millorar l’acció pública. Permet analitzar si una intervenció aconsegueix els resultats que es proposa, entendre els factors que expliquen el seu funcionament i orientar decisions futures.

Com avaluar les polítiques culturals locals


  
Una guia elaborada per la FEMP proposa un sistema d’indicadors per analitzar i millorar les polítiques culturals municipals. L’objectiu és ajudar els governs locals a passar de la intuïció a l’avaluació sistemàtica de l’acció cultural.
  

 

Avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. Moltes de les seves conseqüències són difícils de mesurar, els seus efectes sovint apareixen a llarg termini i els resultats no sempre es poden reduir a indicadors quantitatius.

Per què costa tant avaluar les polítiques culturals?


  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

Mesurar la cultura: abast, límits i decisions


  
L’avaluació de l’impacte econòmic de la cultura s’ha convertit en una pràctica cada cop més present en la gestió pública. El Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals parteix d’aquesta necessitat, però també en delimita clarament l’abast: mesurar activitat econòmica no és el mateix que avaluar el valor cultural ni el benestar social. El document ofereix una eina operativa, alhora que adverteix sobre els límits i riscos d’aquest tipus d’anàlisi.
  

Museus en transformació: set tendències que redefineixen el sector


  
Un informe coordinat per Ann Nicholls, Manuela Pereira i Margherita Sani traça el mapa dels canvis estructurals que marquen l’evolució dels museus al segle XXI.


Aquest estudi, impulsat per Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali en el marc del grup europeu LEM (Learning Museum), reuneix set assaigs que analitzen les transformacions clau en la gestió museística contemporània.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

Aprendre a comptar, aprendre a llegir el món

 
  


La publicació dels resultats del primer informe PIAAC de l’OCDE, presentat sovint com el “PISA d’adults", sacseja una idea molt instal·lada durant anys: que l’expansió educativa garanteix automàticament una ciutadania més preparada. Espanya obté resultats baixos tant en comprensió lectora com en matemàtiques aplicades, situant-se clarament per sota de la mitjana dels països participants. El debat públic s’omple de diagnòstics sobre fracàs escolar, competitivitat i productivitat. Però hi ha una qüestió menys visible: què passa en una societat que progressivament perd capacitat per interpretar el món que habita?
  

L’espectador ja no és un lloc estable


  
Els llibres de Christian Ruby sobre la figura de l’espectador formen part d’una línia de pensament que ha  començat a qüestionar una idea molt arrelada en les polítiques culturals europees: la idea del públic com una categoria homogènia, previsible i relativament estable. Tant La figure du spectateur com L’Archipel des spectateurs parteixen d’una mateixa intuïció: mirar, escoltar o assistir a una experiència cultural no és un acte neutre ni universal. L’espectador és una construcció històrica.