Destacats

Abans que comenci el debat


  
Preparar la lectura · Llegir el debat abans que comenci

Les Jornades Interacció són un espai de conversa. Durant dos dies, professionals de la cultura, l'arquitectura, l'urbanisme, el pensament i la gestió pública compartiran preguntes sobre un mateix tema: els espais de la cultura.

Arribar a aquestes converses també és arribar a un conjunt de preguntes.

Arquitectes, antropòlegs, urbanistes, filòsofs o gestors culturals utilitzen llenguatges diferents per abordar, sovint, les mateixes qüestions. Aquesta diversitat enriqueix el debat, però també pot dificultar la identificació del que realment està en joc.

Per això neix Preparar la lectura.

Preparar la lectura. Quan l'espai esdevé cultura


  

Hem après a observar molt bé allò que passa dins dels equipaments. Potser encara ens costa observar allò que aquests equipaments fan possible.

Quan pensem en els espais de la cultura, el primer que acostuma a aparèixer són els equipaments. Però els espais culturals no s'esgoten en la seva arquitectura ni en els serveis que ofereixen. També es defineixen per les relacions, les pràctiques i les possibilitats que fan emergir.

ACTUALITAT

  
  
Quan donem suport a un cineclub, a què estem donant suport?
  
  
Les dades del cineclubisme català mostren una activitat consolidada i una capacitat notable de convocatòria. També permeten preguntar-nos què sostenen aquestes organitzacions més enllà de les projeccions.

Com sabem què està canviant?


  
Què passa amb allò que una política cultural vol transformar quan ha de convertir-se en objecte de seguiment? Tornar als diagnòstics, les actuacions i els sistemes de seguiment de tres plans culturals municipals permet seguir el recorregut que va de la pregunta inicial a les evidències amb què intentem reconèixer aquestes transformacions.
  
 

Els equipaments que canvien sense desaparèixer


  
Aquest article sorgeix de la lectura de Flexibilidad, permanencia y cambio en arquitectura (Tárrago Mingo i Pérez-Herreras, 2025), una reflexió sobre les relacions entre transformació, permanència i interpretació en arquitectura que permet obrir noves preguntes al voltant dels equipaments culturals contemporanis.

#Compartim estiu. Què estem disposats a sostenir?


  
  
Fa temps que allò que les polítiques i les institucions culturals produeixen, programen o conserven ja no sembla suficient per justificar-les. Els demanem que garanteixin drets, construeixin relacions, eixamplin la participació, sostinguin la creació i ajudin a interpretar un present cada vegada més difícil de llegir. Les entrevistes que hem anat recollint aquest estiu permeten fer una pregunta menys habitual: si esperem tot això de la cultura, què estem disposats a sostenir perquè sigui possible?


Què fa possible la vida cultural?


  
Un assaig sobre els diagnòstics de les polítiques culturals locals
  

Fa uns mesos, una primera lectura dels plans d’acció cultural municipals proposava una arquitectura de mirada per anar més enllà de les seves línies estratègiques i propostes d’actuació. Tornar ara sobre alguns d’aquests plans permet fer un pas més: observar què ens explica la seva diagnosi sobre la manera com mirem la realitat cultural local.

La política cultural també es decideix abans dels projectes


  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

Com canvia la legitimitat de les institucions culturals


  
L'últim informe de la Comissió Europea sobre biblioteques públiques pot llegir-se com un indici d'una transformació en la manera de justificar el valor de les institucions culturals. No tant perquè redefineixi les funcions de les biblioteques, sinó perquè amplia la manera d'explicar per què són necessàries.


Els espais escènics després de la recuperació


  
Aquest article continua la lectura iniciada amb el període 2016-2020. Si el primer mostrava com es construeixen gradualment les capacitats institucionals dels espais escènics, aquest segon analitza què revelen els informes quan aquestes capacitats conviuen amb una recuperació més lenta dels públics.
  

Els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics corresponents al període 2021-2024 documenten una recuperació desigual. Mentre els equipaments recuperen amb relativa rapidesa els seus nivells d'activitat, la relació amb els públics evoluciona de manera més lenta i irregular.