En les últimes dècades, i amb la voluntat de treballar per garantir espais culturals cada vegada més democràtics i oberts a la ciutadania, s’ha fet palesa la necessitat de garantir l’accessibilitat de totes les persones, entesa des d’un sentit ampli del terme: física, sensorial i cognitivament parlant.
Al mateix temps, també s'han intensificat les polítiques públiques per garantir els drets culturals de la ciutadania, que són una part fonamental dels drets humans i fan referència al dret de les persones i les comunitats a accedir, participar i contribuir a la vida cultural.
Diversitat cultural i límits institucionals
La diversitat cultural és avui una evidència social. El que no és evident és la seva presència real en les institucions culturals. Aquest informe del CoNCA parteix d’aquesta fractura: una societat cada cop més diversa i uns equipaments que no han incorporat aquesta pluralitat amb la mateixa intensitat. La qüestió ja no és si la diversitat existeix, sinó com es tradueix —o no— en les polítiques, les pràctiques i els relats institucionals.