Destacats

El MACBA com a sistema urbà en expansió


  
El document presenta el creixement del MACBA no com una ampliació puntual, sinó com una reconfiguració del seu paper dins la ciutat. Des de la seva fundació el 1995 en el context de la transformació del Raval, el museu s’ha pensat com una institució vinculada al seu entorn social, intel·lectual i urbà. El pla d’usos que es desplega el 2014 parteix d’aquesta trajectòria i la projecta cap a una nova escala, amb la incorporació de nous espais i la redefinició de les seves relacions amb els públics i el territori.
  

Avaluar per decidir: el que realment mesura una auditoria cultural


  
L’Avaluació estratègica del Grup Consorci de l’Auditori i l’Orquestra del CoNCA no és un informe més sobre un equipament cultural. És una peça que mostra amb molta claredat què passa quan la política cultural intenta passar del relat a la verificació.
  

Desinstitucionalizar los espacios escénicos para atraer a los jóvenes


  
Moltes polítiques culturals parteixen de la idea que ampliar l’oferta o reduir el preu és suficient per generar nous públics. Aquest article de Jaume Colomer qüestiona aquesta suposició a partir de dues iniciatives pensades per apropar les arts escèniques a la ciutadania i, especialment, als joves. 

L’autor recorda que les barreres d’accés a la cultura no són només econòmiques. També hi intervenen factors com els hàbits culturals, els imaginaris socials sobre el teatre o la distància entre les formes institucionals de programació i les pràctiques de sociabilitat dels joves. En aquest context, el problema no és només què es programa, sinó com i en quin context es produeix el consum cultural

Llegir aquest text permet pensar una qüestió clau en la gestió dels equipaments escènics: si l’objectiu és ampliar els públics, potser no n’hi ha prou amb facilitar l’accés, sinó que cal repensar també els formats, els espais i les experiències que ofereixen les institucions culturals.
  
  

La botiga del museu: de servei complementari a peça clau de sostenibilitat


  
El manual de Antoni Laporte Roselló i Joaquina Bobes González, publicat per Trea, planteja la botiga com a part estratègica del model de museu contemporani.


El llibre examina els criteris essencials per crear i gestionar una botiga de museu amb estàndards equiparables a la resta de serveis museístics.

El museu davant la cultura de la distracció


  

Festivals en temps de crisi: estratègies per sostenir la cultura en context advers


Un estudi de Tino Carreño Morales guardonat per Ros Roca Group i FiraTàrrega que dissecciona com els festivals s’adapten a les restriccions econòmiques.


La recerca analitza els models de gestió de festivals d’arts escèniques, música i audiovisuals a l’Estat espanyol i Catalunya durant l’etapa de recessió posterior a l’expansió cultural.

Mister Bean a la Biblioteca: el gag que desmunta el valor del patrimoni


  
Una escena de Mr. Bean en una biblioteca de fons antic va més enllà de l’humor. Mostra, amb una precisió inesperada, què passa quan el valor del patrimoni no és compartit.
  

Mr. Bean consulta un llibre antic en una biblioteca patrimonial. Sap que és especial: guants, silenci, control. Tot sembla sota normes clares. El que segueix és una cadena d’errors que no s’atura.

Museus pobres, museus buits: què queda quan la cultura es construeix sense idees


  
Llegit avui, el text funciona com una advertència. En un context on la sostenibilitat dels equipaments torna a estar en qüestió, la pregunta no és només quants museus podem mantenir, sinó quin tipus de museus volem. I sobretot: si estem disposats a prioritzar el contingut i la funció pública per sobre de la forma. (n. de l'e., 2026)
  
Un llibre publicat en plena expansió d’equipaments culturals posa el dit a la nafra: no tots els museus són el mateix. Entre els que resisteixen amb pocs recursos i els que neixen sense contingut, s’hi dibuixa una crítica que continua interpel·lant avui les polítiques culturals.
  

MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics


  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani