Destacats

Preparar la lectura. Després (de)construir


  
Durant dècades, una part important de les polítiques culturals locals s'ha orientat a construir equipaments, serveis i institucions. Avui, quan aquesta infraestructura forma part del paisatge quotidià dels municipis, la pregunta ja no és només què cal construir, sinó què permet que allò que s'ha construït continuï fent possible la vida cultural dels municipis. La quarta conversa d'Interacció'26 convida a mirar més enllà dels edificis i els programes per preguntar-se quines capacitats institucionals cal sostenir perquè la cultura pública pugui continuar actuant, aprenent i adaptant-se amb el pas del temps.
  

Què sosté la funció comunitària d’un equipament?


  
Aquest article parteix de l’informe presentat recentment a Interacció sobre els casals cívics i comunitaris i en proposa una lectura orientada a les condicions que sostenen la seva funció comunitària.

La recerca sobre els casals cívics i comunitaris mostra que l’obertura, la proximitat, la polivalència, la proactivitat i la participació no funcionen com atributs independents. La funció comunitària depèn de la capacitat institucional d’articular espais, equips, coneixement, relacions i decisió, i de reproduir aquesta articulació en el temps.

Què produeix un equipament quan no està produint activitats


  
  
Les activitats permeten programar, comunicar i avaluar què fan els equipaments culturals. La lectura comparada de quatre plans d’usos elaborats pel CERC mostra que aquesta unitat també ordena què esdevé visible, què queda subordinat i quines condicions d’ús podem reconèixer. L’article pregunta com les formes d’observació delimiten allò que arribem a comptar, atribuir i governar com a producció institucional.
  

Els casals cívics i comunitaris com a infraestructures socials


  
  

Els casals cívics i comunitaris poden contribuir a reduir l'aïllament, reforçar les relacions socials i ampliar la participació en la vida col·lectiva. L'estudi Els casals cívics i comunitaris: infraestructures socials contra la vulnerabilitat urbana analitza en quines condicions aquests equipaments poden desenvolupar aquesta funció i identifica els principals reptes de la xarxa de la Generalitat de Catalunya.
  

Preparar la lectura. On passa avui la cultura?


  
Durant molts anys hem observat la cultura principalment a través dels equipaments que la feien possible. Avui aquests equipaments continuen essent imprescindibles, però ja no expliquen per si sols on es produeix el valor cultural. La pregunta no és només on passa la cultura, sinó quines relacions fan possible que passi.
  

#Som311. El pols cultural dels municipis de Barcelona


  
  

Els espais culturals, entre els usos i les decisions

#Som311 · Setembre de 2026

Un pou de glaç que es deteriora, unes butaques que passen d’un teatre a dos casinos, quatre equipaments que obren a debat els seus usos. Les notícies de setembre permeten seguir com els municipis i les entitats conserven, distribueixen i comparteixen recursos culturals.

El que només es veu amb el temps


  

 
Què podem arribar a veure quan mantenim una mateixa observació al llarg dels anys? La lectura conjunta dels nou informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d’Espais Escènics corresponents al període 2016–2024 mostra el valor d’una sèrie continuada, però també els seus límits. Les dades permeten detectar que alguna cosa ha canviat. Entendre què significa aquest canvi exigeix context, interpretació i una conversa professional capaç de sostenir-se en el temps.

La ciutat cultural que ja existeix


  
  
Què apareix al mapa quan busquem els espais de la cultura? La conferència de Chema Segovia, «El espacio de la cultura en la ciudad: una aproximación histórica», és una lectura audiovisual per a Interacció 26. El seu recorregut històric ajuda a examinar qui decideix què compta com a infraestructura cultural i quins espais queden fora de les polítiques públiques.
  

Preparar la lectura. Qui pot habitar la cultura?


  
Garantir l'accés continua essent una condició imprescindible de les polítiques culturals. La pregunta que proposa aquesta sessió d'Interacció'26 n'obre una altra: què fa que algunes institucions culturals arribin a sostenir relacions que perduren, mentre que d'altres continuen essent espais als quals només s'hi acudeix de manera ocasional?
  

Lectures per a l’acció cultural local. Què poden fer els equipaments culturals davant la calor?


  
  
Lectura  «Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos»

Autora  Elena Parreño   Data  9 de juliol de 2026

Font  Parreño, E. (2026, 9 de juliol). Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos. Crític. https://www.elcritic.cat/noticies/un-711-dhabitatges-de-renda-alta-te-aire-condicionat-enfront-un-388-de-llars-amb-ingressos-baixos-275372