Destacats

  
Llegit avui, el document continua sent útil perquè anticipa molts dels debats actuals sobre lectura, atenció i mediació cultural. També perquè introdueix una pregunta especialment pertinent per a biblioteques, escoles i polítiques culturals: com es construeixen pràctiques lectores significatives en un context marcat per la fragmentació de l’atenció i la competència permanent per captar temps i presència? (n. de l'e., 2026)
  
  
Els debats sobre foment de la lectura acostumen a girar al voltant d’activitats, campanyes i estratègies de motivació. Però què passa si el problema no és la manca d’activitats sinó la manera com entenem la mediació lectora?

  
Aquest article analitza la incorporació de l’art comunitari en els teatres de Barcelona en el marc del que s’ha anomenat el “gir social” de les polítiques culturals. La cultura deixa de ser concebuda només com a producció artística per esdevenir també un recurs amb funcions educatives, socials i integradores. Aquesta transformació situa els equipaments teatrals en una posició ambivalent: d’una banda, com a agents culturals que amplien la participació i el vincle amb el territori; de l’altra, com a instruments d’unes polítiques que assignen a la cultura funcions que excedeixen la seva lògica pròpia.
  

  
  
La història de la ciència també depèn de qui ha estat reconegut com a protagonista. Durant molt de temps, les aportacions de les dones han quedat en segon pla, una absència que condiciona tant la memòria del coneixement com els imaginaris sobre qui pot produir-lo.

  
Quan la ciència i la cultura s’entrellacen es reconfigura la manera de pensar i fer polítiques culturals, superant la dicotomia tradicional entre saber científic i expressió cultural per construir un diàleg que enriqueix ambdues pràctiques. 
  

Sobre la relació entre ciència i cultura se n’ha parlat extensament a Interacció, concretament en el marc de les Jornades celebrades l’any 2017.