Destacats

Espais i equipaments culturals de gestió municipal


  
El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) presenta un model de reglament de cessió d’ús dels espais i equipaments culturals municipals, una eina per facilitar-ne la gestió i garantir un marc d’actuació clar per a administracions i usuaris.
  
  

Un món sense centres culturals?


  
Un vídeo produït per Trans Europe Halles reflexiona sobre l’impacte de la pandèmia en els centres culturals independents europeus i sobre el paper social que exerceixen aquests espais.
  

La cultura després del xoc: entre la supervivència i la redefinició


  
La pandèmia de la COVID-19 provoca una interrupció sobtada de la vida cultural que obliga administracions, institucions i professionals a reaccionar sense precedents previs. Mentre teatres, museus, sales de concerts i festivals tanquen portes, proliferen informes destinats a mesurar els efectes d'una crisi que colpeja amb especial duresa un sector ja marcat per la fragilitat laboral i financera.

Biblioteques i cultura maker


  
Un número de la revista Item dedicat a la cultura maker a les biblioteques analitza com aquests equipaments incorporen espais de creació, experimentació i aprenentatge col·laboratiu.
  

Planificar cultura més enllà del document


  

Durant els anys noranta i els primers dos mil, els plans estratègics de cultura van consolidar-se com una de les grans eines de modernització de les polítiques culturals locals. El text d’Albert de Gregorio, escrit des de l’experiència acumulada en diversos processos de planificació a Catalunya, és especialment revelador perquè no se centra tant en la metodologia tècnica dels plans com en una pregunta menys habitual: què fa sostenible un pla cultural? La qüestió sembla administrativa, però és profundament política. No es tracta només de redactar diagnòstics o definir línies d’actuació, sinó d’entendre fins a quin punt un pla és capaç de generar capacitat d’acció compartida, legitimitat i continuïtat en el temps.
  

La interdependència que sosté la creació

Un cop llegit, aquest text d’Emmanuel Négrier és una provocació útil. En un moment en què la independència artística es reivindica sovint com un principi irrenunciable, l’autor proposa una idea més desafiant intel·lectualment: la creació artística no es desenvolupa fora de les relacions de dependència, sinó dins d’una trama d’interdependències que impliquen poders polítics, econòmics, socials i culturals.

Òpera, inclusió i co-creació: reprogramar els equipaments des de la pràctica


  
El manifest Get Close to Opera proposa un desplaçament clar en la manera d’entendre els teatres d’òpera: de contenidors de producció artística a infraestructures actives d’inclusió social i diàleg intercultural. El document parteix d’una constatació rellevant: l’òpera, com a forma artística complexa i històricament associada a certs públics, pot operar també com a espai de mediació cultural si es transforma la seva manera de relacionar-se amb la societat.
  

Qui sosté la cultura local? El sistema invisible de treball que la fa possible


  
Què sabem realment de les persones que fan funcionar la cultura municipal? L’informe sobre l’ocupació cultural en l’àmbit públic posa el focus en un punt sovint desatès: no en els equipaments ni en la programació, sinó en les condicions laborals dels professionals que sostenen el sistema. I aquí emergeix una qüestió de fons: es pot governar la cultura sense governar les seves condicions de treball?
  

Quantificar l'impacte dels museus per entendre millor el seu valor


  
  

La pandèmia coronavirus ha tingut i tindrà un impacte sense precedents en museus de tot el món. Per entendre millor quin és l’estat actual i el que podria esdevenir, NEMO elabora una enquesta per assenyalar l’impacte de COVID-19 al sector dels museus.

L’informe ha analitzat prop de 1.000 respostes a les enquestes recollides a museus de 48 països, majoritariament d’Europa.

Decàleg per a la reconstrucció postpandèmica: governs locals davant el repte de transformar


  
  
L’emergència sanitària de la COVID-19 es presenta en aquest document com un punt d’inflexió que obliga a repensar el paper dels governs locals i regionals en un escenari de crisi global. El text parteix d’una constatació clara: “nuestras ciudades, pueblos y territorios nunca serán los mismos tras esta crisis”. A partir d’aquí, construeix un marc d’acció basat en deu principis que situen la governança local al centre de la resposta i de la reconstrucció.
  

1