Notícies

  
La cultura acostuma a justificar-se pels beneficis que aporta a les persones i a la societat. Orian Brook, Dave O’Brien i Mark Taylor desplacen aquesta mirada cap a una pregunta menys habitual: qui pot crear cultura, treballar-hi i veure-hi reconeguda la seva experiència?

  
La pandèmia va mostrar que les polítiques culturals podien mobilitzar ajuts d’emergència i, alhora, que disposaven de poca preparació per afrontar canvis de gran abast. En aquest document, Sylvia Amann proposa passar de la reacció a una política capaç d’anticipar transformacions. La pregunta que deixa oberta per a l’acció cultural local és concreta: quines condicions institucionals permeten col·laborar amb altres àmbits sense reduir la cultura a un recurs al seu servei?

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes ens acompanya Ricardo Klein, sociòleg i doctor en gestió de la cultura i el patrimoni.

Ricardo Klein és professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. Actualment és professor visitant a l'Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. Les seves àrees de recerca inclouen l'art urbà, les polítiques culturals, les pràctiques culturals en espais públics i les ciutats creatives.

  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.