Notícies

La música clàssica catalana davant el mirall


L'Associació Catalana d'Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) ha presentat la segona edició de l'informe "La situació actual de la música clàssica a Catalunya", que analitza les dades referents al 2022 a càrrec del grup de treball Rescue de la Universitat de Barcelona que coordinen les doctores Arlinda Garcia i Magda Polo. 

Els meus millors consells, de Teresa Reyes


 
Arriba el desembre i, amb ell, els darrers consells del 2023. En aquesta ocasió ens acompanya la Teresa Reyes, Cap de la Secció Tècnica de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Teresa Reyes i Bellmunt és llicenciada en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Màster en Pirineu, museologia i gestió del patrimoni i en Gestió de Patrimoni Historicoarqueològic. També té un Postgrau en Competències Directives.

Des de 2008 és la cap de Secció de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, des d’on es gestiona la Xarxa de Museus Locals, integrada por 64 museus de gestió municipal, i la Xarxa d’Arxius Municipals, integrada per 250 arxius, així com suport a accions de patrimoni cultural dels ajuntaments de la província.

La innovació també neix lluny de les metròpolis


  
La relació entre cultura, creativitat i desenvolupament territorial acostuma a explicar-se des de les grans ciutats. Les economies d'aglomeració, la concentració de talent i la densitat institucional han alimentat la idea que la innovació és, sobretot, un fenomen urbà. Aquest informe elaborat en el marc del projecte europeu IN SITU qüestiona aquesta mirada i aporta evidències sobre el paper que les indústries culturals i creatives (ICC) exerceixen en territoris no urbans.

Actualització de la metodologia d'avaluacions estratègiques


El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha actualitzat la metodologia d'avaluacions estratègiques amb criteris i reflexions que inclouen la diversitat, l’accessibilitat, la sostenibilitat o la mediació amb tot tipus de públics.
 

L'any 2014 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va publicar la metodologia d’avaluació Avaluació estratègica. Model teòric i aplicació. La iniciativa s’emmarcava en el projecte d’avaluació dels equipaments culturals d’abast nacional de Catalunya, amb la intenció d’iniciar un cicle de millora contínua i ser palanca de canvi per a la reflexió i el perfeccionament de les organitzacions i activitats.

El capitalisme que converteix la informació en poder

  
  
  

Joseph Vogl proposa a Capital y resentimiento una teoria del present construïda sobre una connexió que sovint s’analitza per separat: la financiarització de l’economia, l’expansió de les plataformes digitals i la formació d’una esfera pública dominada per la comparació, la valoració i el ressentiment. 

Els meus millors consells, de Clara Saperas


Aquest mes ens acompanya Clara Saperas, membre d'Interacció des de 2015, ha participat en Interacció23, i ens hi va presentar el projecte 'Lectures en ruta', un programa de descoberta literària i d’immersió en el sector literari de diferents indrets del territori pensat per a joves de 18 a 25 anys. 
 
Així és com la Clara es defineix i quins son els seus millors consells:

Els comuns culturals com a laboratori de governança urbana


  
Durant anys, les polítiques culturals urbanes han interpretat els equipaments de proximitat sobretot com a dispositius de cohesió, accés o programació. L’article de Santiago Eizaguirre desplaça aquesta mirada i proposa entendre alguns espais culturals comunitaris de Barcelona com a laboratoris de governança urbana i democratització econòmica. El text no estudia únicament projectes culturals. Analitza formes d’organització col·lectiva que intenten intervenir sobre les relacions entre administració pública, comunitat i economia social.
  
 

Capítulo de libro sobre los Observatorios Culturales


 

El Observatori Cultural de la Universitat de Valéncia ha publicado en este mes de octubre una monografía sobre sus actividades de 2022.

A través de una cuidada selección temática, esta segunda publicación del Observatori Cultural  introduce en la agenda pública los desafíos que afronta el ecosistema cultural local desde una perspectiva disciplinaria transversal y con alcance internacional.

Accés, participació i democràcia cultural: deu converses per repensar la cultura


  
Un cop llegit, 10+1: Access, Participation and Cultural Democracy. Visions and Experiences resulta especialment interessant perquè aborda tres conceptes que sovint apareixen junts en els discursos culturals, però que no sempre es tradueixen en pràctiques coherents: l’accés, la participació i la democràcia cultural.

Les llengües minoritàries sostenen la diversitat cultural europea


  
L’informe de Paul Videsott, elaborat per al Parlament Europeu, parteix d'una idea que sovint queda diluïda en els debats sobre diversitat cultural: la riquesa lingüística d'Europa no depèn únicament de les llengües oficials dels estats, sinó també de les llengües minoritàries i minoritzades.