petits municipis

  
Publicat el 2020 per Culture Action Europe, European Network of Cultural Centres, IETM i Trans Europe Halles
  

La cultura continua pensant-se massa sovint des de les ciutats. Aquest és el punt de partida de Beyond the urban, un policy paper que reclama incorporar les àrees rurals, remotes, muntanyoses, insulars i perifèriques al centre de les polítiques culturals europees. El document assenyala que aquests territoris representen el 80 % del territori de la Unió Europea i acullen el 57 % de la seva població.

  
Aquest document parteix d’una idea que, el 2020, encara cal afirmar amb claredat dins el debat europeu: el dret a participar en la vida cultural no pot quedar condicionat pel lloc on es viu. L’informe situa aquest principi en el centre de la reflexió i assenyala el biaix urbà de moltes polítiques culturals, que han tendit a concentrar recursos, institucions i legitimitat en les grans ciutats.
  

  
La creació artística contemporània acostuma a explicar-se des de les ciutats. Els grans centres culturals, les xarxes professionals, els mercats i les infraestructures urbanes continuen funcionant com el relat dominant sobre on passa la cultura i des d’on es legitima. El text de Marta Ricart proposa justament desplaçar aquesta mirada. Aprenent a moure’ns pels estrats dels processos creatius no defensa el món rural com un refugi idealitzat ni com una reserva de tradició. El presenta com un espai capaç de generar formes específiques de creació, relació i producció cultural.
  

  
Els territoris rurals europeus busquen noves formes de sostenir comunitats, activitat econòmica i vida cultural. Diverses experiències recollides al llibre Vital Village mostren com projectes culturals participatius poden reforçar l’arrelament, activar xarxes locals i construir noves narratives de futur per als petits municipis.
  

És indiscutible el fet que la cultura no tan sols es troba a les grans ciutats.

  
Consells comarcals i cultura. El Consell Comarcal del Berguedà planteja una qüestió especialment rellevant per als territoris formats majoritàriament per municipis petits: quina funció pot assumir una administració supramunicipal per fer possible una política cultural que molts ajuntaments difícilment poden sostenir per si sols?

  
Les conclusions del Foro Cultura y Medio Rural (2017) proposen un desplaçament que no és menor: deixar de pensar la cultura en el món rural com un recurs complementari per començar a entendre-la com una infraestructura central de sosteniment social, econòmic i demogràfic. El document no ofereix un model tancat, però sí un marc que obliga a revisar moltes de les inèrcies amb què s’han abordat les polítiques culturals en aquests territoris.
  

  
 En aquest grup hi ha participat persones provinents d’Espinelves, La Llacuna, La Floresta, bibliobús Pedraforca (Navès), festival En Veu Alta (Penedès, Pradell de la Teixeta), entre d’altres. De bon començament ja han aparegut aquestes temes crucials:

• Micropobles: dificultat de definir el concepte. 1/3 part de municipis té – de 500 habitants. 1/3 part del territori.