desenvolupament territorial

  
Grans equipaments, esdeveniments i projectes icònics han marcat la política cultural de moltes ciutats. Avui, molts d’aquests projectes són difícils de sostenir. La pregunta no és per què van fallar, sinó per què es van impulsar.
  

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Sonia Gsir i Elsa Mescoli | Centre d’études de l’ethnicité et des migrations

Les investigadores posen el focus d’atenció en les pràctiques culturals associades amb els països d’origen de la població migrada i de com els països d’origen la utilitzen com a element per mantenir o crear un lligam amb la seva població emigrada; i si aquest esforç influencia en el seu procés d’integració en el país d’acollida.

  
La QUAM apareix en el text com una experiència difícil de fixar en una sola definició. Més que un programa estable, es presenta com un procés sostingut en el temps, marcat per oscil·lacions, reformulacions i moments de crisi. Aquesta condició fluctuant és precisament el que li dona valor: la seva capacitat d’adaptar-se a cada etapa i de reflectir els canvis en la relació entre art, educació i esfera pública.
  

  
L’estudi sobre la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la demarcació de Barcelona s’inscriu en un moment en què les polítiques públiques necessiten justificar-se amb evidències. El punt de partida és clar: més enllà de les dades d’ús o dels indicadors tradicionals, cal entendre quin valor generen les biblioteques en la societat. No es tracta només de comptar serveis, sinó d’interpretar què produeixen en termes culturals, socials, educatius i econòmics.
  

  
El Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat (2015) és molt més que un inventari d’activitats, equipaments i entitats culturals. Elaborat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat coincidint amb el seu quarantenari, constitueix un exercici de diagnosi territorial que busca entendre com es produeix, s’organitza i es viu la cultura en una comarca marcada per la proximitat de Barcelona, la diversitat municipal i una intensa tradició associativa.

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Què vol dir donar ús a un equipament quan el repte no és només funcional, sinó de sentit? L’estudi de Cal Altisent a Sant Climent de Llobregat no parteix d’un buit d’activitat, sinó d’un municipi amb identitat clara però amb dificultats per convertir-la en projecte cultural estructurat. I aquí apareix la pregunta de fons: com es transforma un relat local en infraestructura cultural operativa?