desenvolupament territorial

Paper de la cultura en els processos de desenvolupament local i territorial. Criteri S’utilitza en articles que analitzen la relació entre cultura, territori i transformació urbana o rural.

37 anys de municipalisme cultural


  
  
Els anys 80: l’esclat d’una possibilitat?

Abans de l’any 1975 la vida cultural catalana era molt precària. Òbviament  no era inexistent, era simplement excepcional.  A les diverses propostes artístiques i empresarials independents vinculades a l’antifranquisme, calia afegir-li el mercat cultural institucionalment promogut per TVE i alguns programes oficials sorgits de l’aperturisme tardofranquista que aixoplugaven  espectacles de tota mena, no sempre còmplices del vell règim: Teatro Popular Portatil, Festivales de España, o les primeres ajudes ministerials (Ricardo de la Cierva) per endegar centres culturals estables –les anomenades Aules de Cultura--. Tot plegat un minso desenvolupament cultural sobre el qual hauran de treballar els Ajuntaments democràtics nascuts de les primeres eleccions democràtiques del 1978.

Els elefants blancs no són errors: són una manera de fer política cultural


  
Grans equipaments, esdeveniments i projectes icònics han marcat la política cultural de moltes ciutats. Avui, molts d’aquests projectes són difícils de sostenir. La pregunta no és per què van fallar, sinó per què es van impulsar.
  

Construint la ciutat comú

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

La Cultura en la diàspora migratòria

Sonia Gsir i Elsa Mescoli | Centre d’études de l’ethnicité et des migrations

Les investigadores posen el focus d’atenció en les pràctiques culturals associades amb els països d’origen de la població migrada i de com els països d’origen la utilitzen com a element per mantenir o crear un lligam amb la seva població emigrada; i si aquest esforç influencia en el seu procés d’integració en el país d’acollida.

QUAM: persistència, mutació i camp de prova de les pràctiques artístiques


  
La QUAM apareix en el text com una experiència difícil de fixar en una sola definició. Més que un programa estable, es presenta com un procés sostingut en el temps, marcat per oscil·lacions, reformulacions i moments de crisi. Aquesta condició fluctuant és precisament el que li dona valor: la seva capacitat d’adaptar-se a cada etapa i de reflectir els canvis en la relació entre art, educació i esfera pública.
  

Biblioteques públiques: el valor que no es veu (però estructura la comunitat)


  
L’estudi sobre la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) de la demarcació de Barcelona s’inscriu en un moment en què les polítiques públiques necessiten justificar-se amb evidències. El punt de partida és clar: més enllà de les dades d’ús o dels indicadors tradicionals, cal entendre quin valor generen les biblioteques en la societat. No es tracta només de comptar serveis, sinó d’interpretar què produeixen en termes culturals, socials, educatius i econòmics.
  

Cultura de proximitat i identitat compartida al Baix Llobregat


  
El Llibre blanc de la cultura al Baix Llobregat (2015) és molt més que un inventari d’activitats, equipaments i entitats culturals. Elaborat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat coincidint amb el seu quarantenari, constitueix un exercici de diagnosi territorial que busca entendre com es produeix, s’organitza i es viu la cultura en una comarca marcada per la proximitat de Barcelona, la diversitat municipal i una intensa tradició associativa.

Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual?, Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)

L’antena de capital social de la Xarxa de benestar de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) té per objectiu donar visibilitat a l’evolució de les dades sobre capital social que es vagin generant, a més de ser un fòrum de discussió en el que pugin participar totes aquelles persones i institucions que hi vulguin fer aportacions.

Ha fet dues preguntes a professionals de diversos àmbits de la cultura. Les seves respostes us poden interessar:

1. Quin paper dóna a la cultura en l’economia actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?

2. Quin és l’estat de la producció cultural actual?

Economia social, sector cultural i creatiu, una nova emprenedoria social i cultural

SMart | Pour la Solidarité  

El sector cultural i creatiu s’inscriu sovint dins el model d’empresa social perquè l’objectiu primer de les seves produccions no és lucratiu sinó cultural i artístic i perquè comparteix nombrosos punts comuns amb aquest model. En quin punt la cultura i l’economia social es relacionen i com fan d’aquesta aliança un motor per al desenvolupament dels territoris? L’empresa social SMart i el ‘think tank’ europeu ‘Por la Solidarité’ tracten de respondre a aquetes qüestions en aquestes dues publicacions, una dedicada a la realitat de França i l’altre a la regió valona de Bèlgica.

Aquests dos quaderns, números 34 i 35 de la col·lecció ‘Cahiers pour la solidarité’, tenen el propòsit de ressaltar les interseccions existents entre cultura i economia social i identificar, a través de bones pràctiques i recomanacions, estratègies concretes per desenvolupar projectes culturals i artístics inscrits dins la nova economia social. L’objectiu general és mirar de respondre a les necessitats dels territoris dins una lògica de transició econòmica, social i mediambiental.

Sant Climent de Llobregat: un equipament per traduir identitat en política cultural


Què vol dir donar ús a un equipament quan el repte no és només funcional, sinó de sentit? L’estudi de Cal Altisent a Sant Climent de Llobregat no parteix d’un buit d’activitat, sinó d’un municipi amb identitat clara però amb dificultats per convertir-la en projecte cultural estructurat. I aquí apareix la pregunta de fons: com es transforma un relat local en infraestructura cultural operativa?