governança cultural

  
  
Vivimos tiempos trepidantes. Tiempos en los que lo que eran consignas, exigencias e intuiciones, pueden transformarse en medidas políticas e instituciones. Momentos en los que el deseo puede rápidamente convertirse en norma. Los nuevos partidos hablan de pasar de una cultura entendida como un derecho o un recurso a la cultura entendida como un bien común. Importante reto. Las políticas culturales que se han implementado en el Estado español desde la llegada de la democracia, pese a estar salpicadas por visiones economicistas de la cultura, siempre han situado al Estado y sus administraciones como tutores y administradores de la cultura.

  
Grans equipaments, esdeveniments i projectes icònics han marcat la política cultural de moltes ciutats. Avui, molts d’aquests projectes són difícils de sostenir. La pregunta no és per què van fallar, sinó per què es van impulsar.
  

Krytyka Polityczna ,  European Cultural Foundation

Publicació resultat de la compilació d’articles, estudis, materials visuals i entrevistes d’autors de procedència geogràfica i professional ben variada, amb l’objectiu de mostrar l’ampli espectre de projectes i pràctiques culturals participatives que es duen a terme en les diverses regions europees i contribuir així a comprendre i construir unes ciutats més humanes; d’impulsar un major debat entre els ciutadans, professionals de la cultura, i altres agents interessats en el comú, la Cultura i el futur de les ciutats.

Margherita Sani, Bernadette Lynch, Jasper Visser, Alessandra Gariboldi | European Expert Network on Culture (EENC)

L’informe creat en nom de l’European Expert Network on Culture (EENC) com suport al grup de treball l’OMC analitza, a través d’exemples d’arreu del territori europeu, diversos exemples de graus de Participació en matèria de Patrimoni Cultural.

Més enllà de proporcionar una base sòlida per a la discussió i reflexió per al grup de treball d'OMC i el seu Pla de Treball 2015-2018, l’informe busca identificar i presentar els reptes i possibilitats de la Participació de les comunitats en matèria de polítiques públiques, així com de les institucions culturals i les parts interessades en la valoració i gestió del Patrimoni Cultural.

Entrevista realitzada per 'La aventura de aprender' de TVE a Jesús Carrillo, director de Programes Culturals del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofía i professor d'història de l'art a la Universitat Autònoma de Madrid.

  
Una reflexió sobre per què la cultura no ha de ser un recurs gestionat només des de l’Estat o el mercat sinó un bé comú que emergeix i es gestiona des de les pròpies comunitats.
  

Actualment, la ciutat de Barcelona està sent un camp d’experimentació brutal per a noves pràctiques de gestió i intervenció en diferents àmbits socials. Projectes com els de Can Batlló, la Flor de Maig, l’eclosió del món cooperatiu, l’obra social de les PAH, la incipient autogestió de projectes educatius o les cooperatives de consum, entre d’altres, estan configurant una xarxa profundament fèrtil a l’hora de definir els àmbits comunitaris.

El Pla de Museus de Catalunya 2015-2025 vol potenciar el conjunt de museus del país, expandir el seu ús social, aconseguir la màxima rendibilitat cultural i enfortir-lo en termes econòmics i de gestió, tot establint un consens entre agents polítics, culturals i socials. 

Catalunya és l'onzè país d'Europa amb més museus, col·leccions obertes al públic i centres d'interpretació: 643. Els últims sis anys s'han estrenat prop d'un centenar d'equipaments.
 
Segons la Conselleria, amb el Pla es busca “modernitzar i consolidar el sistema museístic català” i que es marca un “objectiu ambició amb l’augment de visitants d’un 20% en aquests 10 anys”.

Fernando Rueda | Blog El País. Alternativas | 29 de julio de 2015

Cada cierto tiempo nos amanecemos con noticias sobre ocupaciones y desalojos de espacios de autogestión ciudadana. La más reciente ha sido la del desalojo del local de Patio Maravillas

En España y en muchos países europeos, en los que Alemania con Berlin a la cabeza, ha sido precursora, existen cientos de iniciativas que generan nuevos modelos de gestión en lo económico y en lo social, basados en la cooperación horizontal. Las noticias de ocupación y desalojo suelen ser portada en los medios. Las informaciones sobre sus otros impactos quedan generalmente escondidos en la comunicación pública.

Muchas de estas iniciativas son vistas con desprecio y con temor por los sectores más conservadores -y no tan conservadores- de la sociedad, cargados sin duda de razón en lo que a usurpación de una propiedad privada se refiere. No tanto en los adjetivos proferidos hacia sus promotores, generalmente tachados  de radicales, perroflautas, violentos o adjetivos similares.