governança cultural

  
La pandèmia ha accelerat la digitalització com mai abans. La tecnologia ha permès sostenir relacions, serveis i activitats culturals. Però també ha obert una pregunta que encara no hem resolt: qui governa aquest espai digital i amb quines regles?
  

L’informe El futuro digital de Europa, elaborat per Jorge E. Pérez Martínez, José Félix Hernández-Gil Gómez, Félix Arteaga Martín i José Luis Martín Núñez, analitza l’estat de la digitalització a Europa i les seves implicacions per a l’economia, les institucions i el treball. 

L’article de Philippe Teillet parteix d’una constatació que desplaça el debat habitual: l’absència de la cultura en el centre de la discussió política no és un accident recent, sinó una constant amb excepcions puntuals. El moment dels anys vuitanta apareix com una anomalia en què la cultura va ser intensament polititzada i mobilitzada com a recurs simbòlic. Fora d’aquest episodi, la cultura ha ocupat un lloc secundari en l’agenda política, amb una presència intermitent i sovint vinculada a altres interessos. Aquesta lectura permet entendre millor el gir progressiu cap a l’“esdevenimentialització” de les polítiques culturals.
  

  
El Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal parteix d’una qüestió molt concreta de la política cultural local: posar un equipament a disposició de la ciutadania no consisteix només a obrir-ne les portes, sinó a establir les condicions que permeten compartir-lo amb garanties.

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

  
Un vídeo produït per Trans Europe Halles reflexiona sobre l’impacte de la pandèmia en els centres culturals independents europeus i sobre el paper social que exerceixen aquests espais.
  

  
La pandèmia de la COVID-19 provoca una interrupció sobtada de la vida cultural que obliga administracions, institucions i professionals a reaccionar sense precedents previs. Mentre teatres, museus, sales de concerts i festivals tanquen portes, proliferen informes destinats a mesurar els efectes d'una crisi que colpeja amb especial duresa un sector ja marcat per la fragilitat laboral i financera.