lectura i biblioteques

  
 Una casa amb les parets buides és una casa sense ànima. La nostra llar és un espai en el qual ens sentim còmodes, i amb el pas dels anys l’anem omplint dels objectes que es relacionen amb les nostres vivències i que ens defineixen. D’entre tots ells, els llibres són el reflex dels nostres gustos i interessos.

Els mots tenen la virtut de guanyar valors quan s’acompanyen d’altres mots. De la mateixa manera que les persones quan ens trobem podem sumar i crear més significats o aprendre i formar noves sonoritats. Com els passa als mots però, la mètrica de vegades ens pot separar fins arribar a l’extrem d’aïllar-nos. És en aquest punt, quan el mot es troba allunyat de tot i tothom, que viu encara més intensament la necessitat de dir i significar-se, de trobar-se fins formar part d’un poemari.

  
Llegit avui, el document continua sent útil perquè anticipa molts dels debats actuals sobre lectura, atenció i mediació cultural. També perquè introdueix una pregunta especialment pertinent per a biblioteques, escoles i polítiques culturals: com es construeixen pràctiques lectores significatives en un context marcat per la fragmentació de l’atenció i la competència permanent per captar temps i presència? (n. de l'e., 2026)
  
  
Els debats sobre foment de la lectura acostumen a girar al voltant d’activitats, campanyes i estratègies de motivació. Però què passa si el problema no és la manca d’activitats sinó la manera com entenem la mediació lectora?

Les biblioteques públiques del territori espanyol es troben amb la necessitat d’afrontar un canvi de paradigma, fet que es posa de manifest tant per les conseqüències de la crisi com per les transformacions socials i informatives produïdes durant els darrers anys. Així ho consideren els autors del present informe, Natalia Arroyo, Hilario Hernández i José-Antonio Gómez, d’acord amb els quals els canvis en la gestió d’aquests equipaments és una prioritat.

D’aquí menys d’una setmana arriben les festes de Nadal i, un any més, estem patint perquè no tenim ni un regal a punt. La consciència no perdona, ens sentim culpables i comencem a fer una llista mental de camí a la feina, resant perquè no se’ns oblidi cap de les brillants idees que ens han vingut al cap. Quan ja portem una estona treballant i, per fi, el cafè de primera hora ha començat a fer efecte, tots els regals que havíem estat pensant ens semblen, per dir-ho suaument, els més típics i avorrits del món. 
 

Des d’Interacció no volem que ningú entri en pànic, així que hem fet un petit llistat de regals d’última hora, però no per això menys originals i creatius. Molts d’ells són jocs de taula pensats per fomentar la lectura, la literatura, l’art i la història. 

Els beneficis de la lectura no són sempre tan evidents com es voldria, però hi són. En parla Evelio Martínez al seu llibre 'Por qué leer todavía', en el qual mira d’elaborar una nova i particular defensa de la lectura. Martínez no es posiciona ni a l’extrem dels escèptics que en neguen tots els beneficis ni al dels autors que es valen de tòpics i arguments poc fonamentats per demostrar els aspectes positius de la lectura.

  
L'avaluació de les biblioteques públiques ha estat dominada durant dècades pels indicadors d'activitat: nombre de préstecs, visites, col·leccions o usuaris. Aquest informe, elaborat per l'Observatori de les Polítiques Culturals per encàrrec del Ministeri de Cultura francès, proposa un canvi de perspectiva. La pregunta deixa de ser què fan les biblioteques per centrar-se en què canvien en les persones i en els territoris.

  
  <<ELS CAMINS DE LA DOCÈNCIA: LA HUMANITAT DELS HUMANS.

DEL PLURAL AL SINGULAR.

DE GENERACIÓ EN GENERACIÓ: LA IDEA MATEIXA DEL LLEGAT>>

Lliçó d’obertura amb Sunetra Gupta

  
  <<Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>

amb Mary Ann Newman i Pilar Vázquez