arts i creació

  
  << Fer de les experiències històries: la memòria

La màgia de la traducció: una cultura comuna>>
  

Article breu que utilitza l’òpera com a cas per qüestionar les barreres simbòliques i socials de l’alta cultura, destacant iniciatives que la desplacen cap a l’espai públic i quotidià per ampliar-ne els públics i desactivar-ne l’estigma elitista.

  
Les residències d'artistes i escriptors s'han convertit en una de les eines més esteses de les polítiques de suport a la creació contemporània. Tot i això, continuen essent un objecte poc estudiat des d'una perspectiva acadèmica. Aquest número monogràfic de Culture & Musées (2018), coordinat per Carole Bisenius-Penin, proposa un marc d'anàlisi que supera la idea de la residència com un simple espai de treball per entendre-la com un dispositiu on convergeixen creació, mediació cultural, desenvolupament territorial i polítiques públiques.

  
L’informe Cartografías arte+educación parteix d’una pregunta estructural: de què viuen realment els joves artistes a Espanya? La resposta que construeix el document és contundent. La precarietat sostinguda del sector cultural obliga molts creadors a combinar la pràctica artística amb feines educatives, sovint percebudes com una sortida secundària o com un fracàs respecte a l’ideal de l’artista professional.
  

  
Una reflexió sobre com les pantalles transformen l’aprenentatge i la participació cultural i per què és necessari pensar l’educació més enllà de la transmissió de continguts.
  

La bretxa digital, com ja sabem, fa referència a la fractura entre les persones que tenen accés a les TIC i les que no en poden fer ús en la seva vida quotidiana. Sens dubte aquesta bretxa també fa referència al desconeixement de les TIC en el món de la cultura, en contrast amb el maneig de les eines digitals per part dels joves.

Una reflexió sobre com certs discursos culturals apel·len a vincles emocionals superficials i per què cal repensar les narratives que construïm sobre cultura i experiència.
  

Com responen els museus als desafiaments que planteja el creixent nombre de sinergies entre cultura i educació? Quines estratègies tenen més èxit a l’hora de formar una ciutadania més creativa, participativa i amb sentit crític?

    
Una reflexió que reivindica el valor de l’experiència directa —el caminar, el desplaçament, l’observació— com a manera de conèixer i relacionar-se amb l’entorn cultural, més enllà de les pantalles i els discursos abstractes.
  

Ja hi tornem a ser!

Si, ja ens trobem a mitjans de setembre i per alguns les vacances segurament ja queden lluny, però si més no, ens queda revisar els milers de fotografies i vídeos acumulats per recordar aquest viatge o aquella escapada que hem tingut la sort de fer aquest estiu.

  
Sovint associem l’aprenentatge amb l’escola, els currículums i els sistemes d’avaluació. Tanmateix, una part significativa del que sabem, imaginem i compartim es construeix fora dels espais formals. Aprenem observant, participant, equivocant-nos, interpretant el món i, sobretot, relacionant-nos amb els altres.