Aquest article parteix d’una constatació que estructura tot el debat contemporani sobre polítiques culturals: la cultura ha estat progressivament carregada d’expectatives que van molt més enllà del seu camp específic. Se li atribueix la capacitat de generar cohesió social, impulsar el desenvolupament econòmic, reforçar la governança o transformar l’espai urbà. En aquest context, la política cultural tendeix a redefinir-se com una política urbana, integrada en estratègies més àmplies de desenvolupament local.
