participació cultural
Fa referència a les formes d’implicació activa de la ciutadania en la vida cultural. Inclou tant la participació en pràctiques culturals com la intervenció en processos de programació, gestió o presa de decisions culturals.
Aquesta etiqueta s’utilitza en articles que analitzen com les persones i les comunitats prenen part en la cultura, ja sigui com a públics actius, com a creadors o com a agents que intervenen en l’organització de l’activitat cultural.
Criteri editorial
Utilitzar aquesta etiqueta quan el focus del text és la implicació activa de les persones en la cultura. Quan l’article tracta sobretot les condicions d’entrada o les barreres per accedir a l’oferta cultural, és més adequat utilitzar accés a la cultura.
Polièdrica
El magazine i arxiu digital cultural Polièdrica ha llançat el seu anuari 2021, una panoràmica dels articles i notícies que s’han publicat al llarg de l’any passat i que es fan ressò d’una diversitat d’accions i projectes impulsors d’innovació – provinents especialment per agents independents – i que giren al voltant de la intersecció entre art, educació i comunitat.
Entrevista que desplaça el focus de l’accés com a problema de barreres cap a la qualitat de l’experiència cultural i la seva dimensió ètica, qüestionant una política basada en el consum i reclamant participació real, acompanyament i treball en xarxa com a condicions per a una cultura amb capacitat transformadora. (n. de l'e., 2026)
Hem entrevistat Begoña Román amb motiu de l’Espai Claustre 'Polítiques culturals i educatives. Propostes per a una visió conjunta i integral’. Aquesta és la interessant conversa que vàrem mantenir-hi.
El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
-
Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants
"M’agrada contagiar el meu entusiasme, perquè és una de les virtuts que convé tenir quan vols actuar en aquesta societat"
El gir cap a la gestió comunitària de la cultura no és una innovació puntual. És una resposta a una crisi de model que la pandèmia ha accelerat i fet visible. Els governs locals han començat a incorporar formes de governança que desplacen el centre de decisió, obrint-lo a comunitats, col·lectius i nous actors. Aquest moviment no és només institucional. És una reconfiguració del que entenem per cultura com a política pública.
"Els artistes i gestors culturals sabem que no podem continuar parlant de públics,
sinó de ciutadania i participació en la vida cultural"
Donem la benvinguda a l’any 2022 amb el llançament, anunciat a finals de l’any passat, de Els Podcasts d’Interarts: a través d’entrevistes a professionals destacats del sector, compartirem coneixements i experiències de la gestió i la cooperació cultural.
Moltes polítiques municipals durant anys van treballar cultura i educació com àmbits separats. D’una banda hi havia els equipaments culturals, la programació i les activitats artístiques. De l’altra, les escoles i els processos educatius. La publicació IntersECCions. Educació, Cultura, Comunitat, editada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat el 2021, parteix d’una idea diferent: la transformació social només és possible si cultura, educació i comunitat deixen d’operar en compartiments estancs i es construeixen com un ecosistema compartit.
Les arts del carrer reivindiquen, des de diverses disciplines i llenguatges, l’espai públic, posen l’accent en la interacció amb les persones i superen qualsevol mena de barreres físiques, econòmiques o educatives. Resideix el valor social de les arts del carrer en aquestes particularitats?
Les polítiques urbanes basades en la cultura han convertit moltes ciutats en laboratoris de marca, regeneració i competència internacional. Festivals globals, capitals culturals, districtes creatius o grans equipaments han ocupat el centre del debat durant dècades. L’article de Zafeirenia Brokalaki i Roberta Comunian proposa desplaçar la mirada cap a un altre lloc menys visible: la cultura quotidiana que apareix fora dels grans dispositius institucionals i que sovint només es fa perceptible en moments de crisi.
The Journal of Arts Management, Law, and Society
L’impacte social associat a les activitats que duen a terme les organitzacions culturals està íntimament relacionat amb una sèrie de beneficis, com ara, l’augment del sentiment de pertinença social dels participants, la construcció d’una identitat individual i col·lectiva o el foment d’una major tolerància cap a les minories, en tant que la cultura funciona com a un espai d’intercanvi social.
