Llibre

  
Hi ha textos que parlen d’educació i acaben interpel·lant directament la cultura. Aquest n’és un. La lectura de Giroux situa el debat en un terreny més ampli: què passa quan les institucions públiques deixen de pensar-se com a espais de formació ciutadana i passen a operar sota lògiques de mercat. L’educació apareix aquí com a indicador d’un canvi més profund que també afecta la cultura. Rellegir-lo avui permet fer una pregunta que va més enllà del sistema educatiu: quin paper estan jugant les polítiques públiques en la construcció, o en la pèrdua, de capacitat democràtica. (n. de l'e., 2026)
  
  
Henry A. Giroux analitza com les polítiques educatives neoliberals han erosionat el paper de l’educació pública com a espai de formació ciutadana. L’assaig defensa que la crisi educativa és també una crisi del valor democràtic de les institucions públiques.
  

  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

  
Els llibres de Christian Ruby sobre la figura de l’espectador formen part d’una línia de pensament que ha  començat a qüestionar una idea molt arrelada en les polítiques culturals europees: la idea del públic com una categoria homogènia, previsible i relativament estable. Tant La figure du spectateur com L’Archipel des spectateurs parteixen d’una mateixa intuïció: mirar, escoltar o assistir a una experiència cultural no és un acte neutre ni universal. L’espectador és una construcció històrica.
  

  
Una mirada crítica que qüestiona els relats optimistes de l’economia creativa i posa el focus en la precarietat i les noves formes de producció cultural
  

  
L’era de la degradació de l’art i de la política cultural a Catalunya, de Jorge Luis Marzo, no és només una crítica a l’estat de l’art contemporani, sinó una impugnació de fons als marcs que han estructurat les polítiques culturals des de la transició. El text parteix d’una constatació dura: la degradació no s’explica principalment per la manca de recursos, sinó per una manera de concebre la cultura que n’ha neutralitzat la capacitat crítica i política.
  

  
El llibre de Julia Hahn, publicat per la xarxa Cultura21, qüestiona el paradigma de la ciutat creativa i analitza fins a quin punt és compatible amb la sostenibilitat social i ambiental.
  

A Creatives Cities and (Un)Sustainability – Cultural Perspectives és el tercer volum de la col·lecció «Cultura i Sostenibilitat», coordinada per Sacha Kagan i Davide Brocchi. L’obra examina críticament un dels conceptes urbans més influents de les darreres dècades.

 
Martí Manen qüestiona el model expositiu tradicional i proposa imaginar espais més oberts, experimentals i socialment actius.
  

El comissari independent i crític d’art Martí Manen reflexiona en aquest llibre suggeridor sobre la noció clàssica d’exposició i convida a explorar formes més eficaces perquè l’art contemporani dialogui amb la societat.

  
Cap a models territorials que entenen la cultura com a infraestructura, com a valor compartit i com a motor de transformació sostenible.
  

Pier Luigi Sacco, catedràtic d’Economia de la Cultura de la Universitat IULM de Milà, i Guido Ferilli, investigador en indústries culturals de la mateixa universitat, analitzen la dimensió cultural del desenvolupament local i el paper que pot jugar la cultura en les estratègies territorials contemporànies.

 
Del comerç d’objectes a l’acompanyament de projectes artístics, el recorregut del galerisme a Barcelona explica una part essencial del seu ecosistema cultural.
  

El llibre Galerisme a Barcelona 1877–2012, editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació de galeries Art Barcelona, ofereix una revisió exhaustiva de la història de les galeries d’art de la ciutat des dels seus inicis fins a l’actualitat. L’obra permet entendre com s’ha configurat un sector clau per a la modernització artística de Barcelona, sovint en absència d’institucions públiques consolidades i amb un fort component d’iniciativa personal.

  
La proposta de Sacha Kagan situa l’art i la cultura al centre de la transició cap a societats més sostenibles.
  

Sacha Kagan, investigador associat a la Leuphana University i cofundador deCultura21. Network for Cultures of Sustainability, presenta a Art and sustainability: connecting patterns for a culture of complexity els resultats de les seves recerques sobre la dimensió cultural de la sostenibilitat.