Blogs

  
L’anuari Estadístiques culturals de Catalunya 2013 construeix una infraestructura de dades que permet descriure el sector cultural en termes econòmics, d’ocupació i de pràctiques. Aquesta operació té una conseqüència directa: converteix la cultura en un camp governable a través d’indicadors.
  

  
El valor del document no és només metodològic. També apunta a un desplaçament que encara avui continua obert: la incorporació de criteris ambientals en la gestió cultural com a part estructural, no com a pràctica complementària. En aquest sentit, la guia funciona tant com a eina operativa com a indicador d’un moment en què la sostenibilitat comença a entrar en el llenguatge i en les pràctiques dels equipaments. (n. de l'e., 2026)
  

Una guia tècnica pot semblar un instrument menor. Però quan parla de com els equipaments culturals gestionen els seus impactes ambientals, el que està en joc no és només una certificació, sinó una manera diferent d’entendre la seva responsabilitat pública.
  

  
Un informe del Forum d’Avignon analitza com la digitalització transforma la cadena de valor de les indústries culturals. Les noves tecnologies obren oportunitats per a creadors i consumidors, però també concentren poder en els grans distribuïdors digitals.
  

  
Un llibre de l’Observatorio de Políticas Culturales de Xile reuneix investigadors i responsables culturals per reflexionar sobre els indicadors i metodologies que s’utilitzen per avaluar les polítiques culturals.
  

Mesurar i avaluar les polítiques culturals és una tasca complexa. La cultura genera efectes socials, simbòlics i territorials que sovint escapen als indicadors habituals de gestió pública.