Blogs

  
El documental “MACBA: la dreta, l’esquerra i els rics”, produït pel col·lectiu SUB (Societat U de Barcelona), revisa l’origen i l’evolució del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i utilitza el seu cas per obrir un debat sobre les polítiques públiques d’art contemporani
  

  
Els plans d’equipaments culturals municipals acostumen a començar amb una diagnosi física dels espais. Aquest estudi fa un pas més: posa en relació els equipaments amb el teixit social, els usos reals i les dinàmiques territorials. No es tracta només de què hi ha, sinó de com funciona i per a qui. Castellví de Rosanes esdevé aquí un cas clar de municipi petit on la política cultural es juga en l’encaix entre recursos limitats, dispersió territorial i activitat comunitària.
  

  
L’article de Géraldine Dallaire i François Colbert parteix d’una intuïció que travessa bona part del discurs contemporani: la incorporació de la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible no és un consens consolidat, sinó un camp de tensió. En un context marcat per la crisi de finançament del sector cultural després de 2008, els autors situen l’emergència d’aquesta idea en una doble necessitat: redefinir el paper de la cultura i trobar nous arguments per sostenir-la públicament. El text revisa l’evolució del desenvolupament sostenible, des dels seus orígens ambientals fins a la progressiva incorporació de dimensions socials i econòmiques, i assenyala el retard i l’ambigüitat amb què s’hi integra la cultura.
  

  
Més d’una dècada després, el text conserva interès perquè identifica una tensió que encara travessa les polítiques culturals contemporànies: si la cooperació cultural serà una política de reciprocitat i sosteniment de la diversitat o si acabarà absorbida per les lògiques de competitivitat, projecció internacional i diplomàcia econòmica. (n. de l'e., 2026)

  
En ple context de retallades i redefinició de la política exterior espanyola, Mª Trinidad García Leiva publica un document que llegeix la cooperació cultural des d’una doble tensió: la crisi econòmica i la transformació digital. El text no es limita a diagnosticar una reducció pressupostària. El que planteja és una pregunta més profunda: què passa amb la cooperació cultural quan deixa de ser considerada una política estratègica i comença a ser subordinada a objectius de projecció exterior i marca-país?