Blogs

  
El text analitza l’expansió del crowdfunding en l’àmbit cultural en el marc de la transformació digital i del debilitament de les formes tradicionals de finançament. El fenomen, que en pocs anys ha passat de ser marginal a consolidar-se com una via reconeguda de suport a projectes, s’inscriu en un canvi més ampli: la irrupció d’internet com a infraestructura que permet noves formes de producció, intercanvi i organització social.
  

  
Una entrada que proposa la cultura com a espai de qüestionament i reflexió col·lectiva, més enllà de discursos administratius o narratives consumistes.
  

Aquests darrers mesos ens hem empassat maratons de debats, alguns han sigut d’allò més crispats, d’altres més ensopits, però el cert és que els debats polítics han ocupat gran part de l’atenció als mitjans durant aquest període electoral, en prime time

  
La multiplicació de continguts digitals ha ampliat enormement l’accés a la cultura i al coneixement, alhora que ha fet més difícil determinar quines informacions són fiables, rellevants i rigoroses. El projecte ComRigor, impulsat per la Fundación General CSIC, aborda aquest problema des d’una perspectiva especialment útil: la qualitat digital no pot reduir-se a verificar si una informació és certa, perquè depèn també de com ha estat produïda, presentada i rebuda.
  

Patricia Corredor ; Enrique Bustamante 'Culture and cultural policies in time of crisis. The emblematic case of Spain', Economia della Cultura, núm 1, (2019), p. 117-128

Què és el que ens iguala en drets i què enriqueix la diversitat en les societats? Durant les últimes dècades, l’elaboració de polítiques públiques en l'àmbit de la cultura s'ha convertit en un aparador privilegiat de la postura ideològica dels governs que n’han fet bandera. Però des de la introducció de la Convenció de la UNESCO sobre la Promoció de la Diversitat el 2007 i seguint els progressos realitzats per la doctrina internacional que posiciona la cultura com a pilar fonamental del desenvolupament sostenible, la cultura com a peça política i sobretot simbòlica ha guanyat importància. L’objectiu d’aquest article és considerar les diverses realitats, des de la perspectiva d’un cas concret d’estudi: l’estat de la cultura i les polítiques culturals a Espanya durant els anys de la crisi econòmica (2008-2017).