Blogs

Introduïu un llistat de noms d'usuari separats per comes.

Per què costa tant avaluar les polítiques culturals?


  
Un estudi empíric sobre l’administració local analitza com s’avaluen les polítiques culturals i quines dificultats troben els governs municipals per mesurar-ne els resultats.
  

L’avaluació és una de les eines clau de la gestió pública. Permet conèixer si les polítiques aconsegueixen els objectius que es proposen, identificar els seus impactes i orientar les decisions futures.

Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals

Modest Fluvià Font, Ricard Rigall i Torrent, Albert Saló Mayolas  | GREIS de la Universitat de Girona

Aquest estudi ofereix pautes i procediments per avaluar els impactes econòmics generats per les institucions i els esdeveniments culturals. És per això que procura ser homologable amb les principals i més recents experiències que avui existeixen en l’àmbit de la cultura. En definitiva, la seva finalitat bàsica és la implementació per part de les diferents institucions culturals d’aquest país: des de museus locals a grans museus, de fires locals a festivals, passant per les molt variades formes de manifestacions culturals.

Cultural and creative activity satellite accounts, Australia

 Australian Bureau of Statistics

Findings of the feasibility study on producing cultural and creative activity satellite accounts for Australia are presented in the «Discussion Paper: Cultural and Creative Activity Satellite Accounts, Australia», 2013 (cat. no. 5271.0.55.001). The study concluded that it is possible for the ABS to construct Australian cultural and creative satellite accounts with a reasonable level of quality using data which is currently available. The paper explained how the ABS proposes to measure the economic contribution of cultural and creative activity in Australia, comprising industry supply chains, activity in selected occupations outside those supply chains, volunteer services, and output supported by charitable contributions.

Cultura gestionada. Vint anys… i més

Pep Montes | Variacions

L’Auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna va acollir dimarts 22 d’octubre una celebració transvestida de nostàlgia, que apelava al futur però que era deutora del passat i que, tot i que demanava aire fresc, es va haver de conformar amb un ambient càlid, de reafirmació més que de reivindicació. Els gestors culturals vam exhibir els vint anys de vida de la organització que defensa els nostres drets, que promou la nostra feina, que ens vol fer servei i que reclama un lloc sota del sol per al col·lectiu. La cosa es diu Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i s’explica habitualment amb un acrònim impronunciable: APGCC

VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria.

Document que recull les ponències i comunicacions del VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas organitzat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sota el lema ‘Memoria individual, patrimonio global’. El document s’estructura en tres grans apartats: ‘Impacto de lo digital en los servicios bibliotecarios’, ‘Bibliotecas y comunidad en la era digital’ i ‘Cooperación con archivos, museos, audiovisuales y otras instituciones y organizaciones en proyectos digitales’.

Beneficis individuals, col·lectius i socials de la difusió dels espectacles en viu

Canadian Arts Presenting Association /Association Canadienne des Organismes Artistiques (CAPACOA)

Big Data i humanitats digitals: de la computació social als reptes de la cultura connectada

Un post de Sandra Álvaro

El Big Data és el nou mitjà d’aquest segon decenni de segle. Un nou conjunt de tecnologies computacionals que, com les anteriors, ha canviat la manera en què accedim a la realitat. En un moment en què la web social és el nou laboratori de la producció cultural, les humanitats digitals s’aboquen cap a l’anàlisi de la producció i distribució massiva de productes culturals, per comprometre’s en el disseny i qüestionament dels mitjans que l’han fet possible. D’aquesta manera, adopten un enfocament més centrat a veure com es produeix i distribueix la cultura, que les col·loca davant els reptes d’una nova cultura connectada.

Museus en transformació: set tendències que redefineixen el sector


  
Un informe coordinat per Ann Nicholls, Manuela Pereira i Margherita Sani traça el mapa dels canvis estructurals que marquen l’evolució dels museus al segle XXI.


Aquest estudi, impulsat per Istituto per i Beni Artistici Culturali e Naturali en el marc del grup europeu LEM (Learning Museum), reuneix set assaigs que analitzen les transformacions clau en la gestió museística contemporània.

Impacte econòmic d’un festival gratuït: el cas Acústica



Un estudi quantifica el retorn econòmic, laboral i fiscal generat pel festival i mostra com un esdeveniment cultural pot incidir directament en l’economia local.

El Festival Acústica celebrat a Figueres el 2012 va generar 2,2 milions d’euros de PIB a Catalunya.

El primer informe PISA d'adults suspèn Espanya en matemàtiques i comprensió lectora

Per mirar, per pensa, per riure i per somriure